La 25a Diada Andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent va servir per posar en comú diferents punts de vista a l'entorn del procés d'obertura econòmica que està vivint el país. Un procés –i aquí hi va estar d'acord tothom– que és molt més que la recentment aprovada Llei 10/2012 d'inversió estrangera al Principat d'Andorra. De cara a l'exportació de serveis, es va parlar de la necessitat de disposar de convenis per evitar la doble imposició (els famosos CDI) i fins a quin punt això obliga a tenir tancat un model fiscal que doni seguretat jurídica a possibles inversors.

El que només es va tocar de puntetes va ser l'IRPF. L'advocat i empresari Pere Augé va mencionar que és en aquest punt que les patronals no acaben d'estar d'acord amb el Govern, però va evitar la polèmica i es va centrar en les conclusions del document Andorra té futur, elaborat conjuntament per la CEA, la Cambra i l'EFA.

Unes hores més tard va ser una altra empresària, Maria Reig, qui va defensar l'IRPF com una «qüestió de justícia». Un IRPF diferent, «un IRPF a l'andorrana».

I és aquest «IRPF a l'andorrana» el que no està definit. Des que es va posar damunt la taula la voluntat de completar el marc fiscal amb una imposició directa sobre els rendiments del treball, fa gairebé un any, no s'ha avançat gaire quant a la concreció del nou tribut: definició –exhaustiva i que no doni lloc a ambigüitats– del fet imposable, tipus impositiu, llindar d'exempció, etcètera.

El cap de Govern, Toni Martí, sí que ha parlat de terminis: la llei de creació del nou impost es treballarà per ser aprovada l'any vinent, de manera que pugui entrar en vigor –si pel mig no surten entrebancs– l'1 de gener del 2014. Com a mínim, això és el que ha avançat públicament i també en una entrevista amb EL PERIÒDIC. I també ha dit que la tributació serà «baixa».

Si és cert que la llei de l'IRPF s'ha de treballar durant el 2013 per ser aprovada abans del desembre de l'any vinent, això vol dir que ben aviat en tindrem més detalls. Uns detalls dels quals depèn que el futur impost generi més o menys consens, i no només amb els empresaris.

L'IRPF és un impost directe que grava la renda, entesa com la manifestació immediata de la capacitat econòmica dels ciutadans i que permet determinar, per tant, quina ha de ser la contribució de cadascun d'ells al sosteniment de l'Estat. Es tracta, en última instància, d'un impost que ha d'aplicar els principis d'equitat, justícia i redistribució de la riquesa, basant-se en aquesta capactitat econòmica dels ciutadans.

Aquest és un moment delicat, també per a les finances públiques –i més si anem rebent «herències» com la del túnel de les Dos Valires, que més val que comencem a amortitzar... En aquest context, l'IRPF ha de ser la concreció del sacrifici col·lectiu, just, proporcional i moderat, al que s'ha apel·lat des de les institucions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.