Fa quinze dies parlàvem de pessimisme. Aquesta és la paraula exacta per descriure la sensació que estan patint els empresaris de l'hoteleria. Les sensacions que tenien mesos enrere de cara a l'estiu no eren bones, les xifres dels mesos anteriors no convidaven a l'optimisme, i les estadístiques d'ocupació actuals els estan donant la raó. De fet, era i és una sensació compartida amb la resta de sectors, ja que la conjuntura econòmica no permet un major entusiasme i hi ha un degoteig constant de tancament de negocis.

Ho deia fa unes setmanes a aquest rotatiu el director de la Unió Hotelera (UHA), Òscar Julián, que comentava que el que es fa obligatori és «treballar en conjunt, una cosa que hem d'aprendre a fer perquè la competència no està entre la vall d'Ordino o la d'Encamp, sinó entre Andorra i la Vall d'Aran o la Cerdanya». Una sàvia reflexió que aposta per ser més patriotes i autèntics, pensant en el conjunt del país i ignorant els campanars. Un dels grans mals del sector hoteler és la competència interna, la «guerra de preus» que tan s'han cansat de denunciar nombrosos empresaris del sector: les ofertes que rebenten els preus i que difícilment són comprensibles davant el cost que suposa cada servei.

Julián afegia que «una cosa que hem deixat de ser a força de copiar coses d'altres zones, encara que sigui el millor, però hem de buscar una alternativa diferenciadora». En opinió de la UHA cal treballar per fidelitzar el client, «hem de donar-li un tracte excel·lent perquè tingui ganes de tornar». Aquest sembla ser un punt essencial, al que no se li està donant la importància i rellevància que realment ha de tenir. Els millors ambaixadors d'Andorra, a part dels propis habitants del país, són els seus visitants, ja que si marxen contents repetiran i recomanaran l'experiència a amics i coneguts.

Julián també es mostra crític en quant a la marca turística d'Andorra. «Hem d'insistir en aquesta diferenciació perquè en el tema de la destinació turística no ho hem sabut fer». El director de l'entitat creu que Andorra sustenta la seva marca turística en aspectes superflus com és el «diferencial de preu i no en la qualitat i en el servei, i altres al·licients paral·lels». I aposta per deixar de «mirar enrera i entre tots, prendre una direcció». Estem lluny dels temps en que quatre o cinc setmanes abans de començar la temporada estava garantit el ple. Avui les reserves es fan dos dies i fins i tot un dia abans, si no és que es fan el mateix dia, i segons les previsions dels empresaris l'ocupació d'aquest agost se situarà entre el 75% i el 77%, és a dir, molt inferior a la del mateix període de l'any passat, o del 90% al que s'estava acostumat. Les previsions pessimistes es van confirmant, i l'ocupació de la primera quinzena d'agost tot just ha arribat a ser del 71,5%.

El turista ja no ve, sinó que se l'ha d'anar a buscar en una situació molt complicada per a les economies familiars. Aquí se sustenta la necessitat de mantenir les campanyes institucionals indepentment del color polític que governi i de la inversió que cal fer, i també comptar amb el suport de tots els agents implicats perquè es tracta d'un assumpte d'interès nacional, un pilar de l'economia nacional.

Per a més informació consulti l'edició en paper.