Diuen amb molta raó, que per evitar netejar és millor no embrutar. Aquesta dita es pot aplicar en l'àmbit domèstic o en l'urbà. Costa més diners a l'erari públic recollir una burilla o un paper de la vorera que el simple fet cívic de utilitzar les papereres o els cendrers instal·lats al carrer.

L'oli usat per cuinar és present a totes les cases i és un dels elements més contaminants que existeixen, no només pel seu efecte –un litre d'oli contamina 1.000 litres d'aigua– sinó per la dificultat per evitar que sigui abocat al mar. És extremadament difícil separar-los en les plantes de tractament d'aigües.

És per això que es fa difícil entendre com encara no és fàcil a hores d'ara separar l'oli per reciclar, i sobretot, desprendre'ns d'ell. Encara no s'ha vist enlloc que sigui tan fàcil desprendre's de l'oli usat com ho és, per exemple, del cartró o dels vidres, els quals estan tan estesos en totes les cases com l'oli que s'usa a les cuines.

L'oli domèstic usat pot tenir una segona vida al reciclar-se per fabricar nous productes com biodièsel o sabó. Es tracta d'un residu que es produeix diàriament en la majoria de les llars. Una família de quatre membres és capaç de generar entre 18 i 30 litres d'oli usat a l'any. Una solució tradicional i fàcil per desfer-se d'aquest residu és llençar-lo pel desguàs. Però aquesta acció té un impacte molt negatiu sobre el medi ambient. El correcte és recollir tot l'oli vegetal usat en un recipient de plàstic i dipositar-lo en un punt de recollida per a aquest tipus de residus. L'oli de cuina és un residu perillós per al medi ambient. Quan s'aboca pel desguàs de la pica es corre el risc de produir una obstrucció a les canonades. El greix, en refredar-se, s'adhereix a les parets de les conduccions i actua com un imant per a altres residus, formant un tap que impedeix que l'aigua flueixi lliurement. Però no és aquest el problema més gran que planteja l'oli domèstic. En les depuradores, el procés de separació dels greixos i olis de l'aigua és complicat i costós, i la majoria d'aquests residus acaben abocats als rius i al mar. Allà, aquest oli pot formar una pel·lícula superficial que dificulta l'oxigenació de les aigües a l'impedir l'intercanvi gasós amb l'atmosfera. A més, s'adhereix als bronquis dels peixos alterant la seva capacitat respiratòria.

A Andorra s'ha treballat força en l'àmbit del reciclatge, encara que no arribem a la fita marcada. Un oblit ha estat l'oli domèstic, lluny del reciclatge del paper, vidre o envasos. Ara el Ministeri de Medi Ambient vol capgirar la situació i obligarà a la consessionària a instal·lar punts de recollida d'oli, a banda dels escassos que existeixen a les minidexalleries comunals. La decisió hauria d'anar acompanyada d'una campanya per assegurar-ne la complicitat del ciutadà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.