PUBLICITAT

Rescats que paguen la resta de ciutadans

L?opinió del diari s?expressa només als editorials. ?Els articulistes exposen postures personals.

La seguretat a les pistes cada any es més latent. I és que els accidents relacionats amb l'esquí es van disminuir a la temporada de l'any passat, segons xifres oficials del Govern. Amb una dada que trenca la barrera psicològica dels deu milers de sinistres, tot i que el nombre d'esquiadors va créixer en comparació a la temporada prèvia.

En números exactes, la campanya 2010-2011 es va tancar amb 9.981 accidents, segons l'estudi que va presentar el Govern, en relació al darrer any del que es tenen dades. Això representa un 7% en la retallada dels sinistres registrats a la temporada anterior, on es van comptabilitzar 1.755. S'ha de tenir en compta, però, que el nombre d'esquiadors a les pistes al 2011 va ser superior al de la campanya prèvia.

Per a un metge pensar en l'esquí és pensar en lesions produïdes per accidents sobretot traumatològiques. Les contusions, luxacions i fractures són les més freqüents. Generalment es tracta de lesions lleus que es curen sense necessitat de tractament específic, encara que de vegades poden arribar a ser greus i arribar a requerir d'una intervenció quirúrgica.

Per tant, la seguretat a les pistes depèn en gran part de què els aficionats adoptin les mesures correctes. Les estacions han fent un gran treball condicionat aquells obstacles que poden ser susceptibles de risc per als usuaris de les pistes, així com per millorar la senyalització per evitar confusions.

Per això, la gran majoria dels accidents no es poden atribuir exclusivament a un fet fortuït o a una negligència dels responsables de les instal·lacions, sinó al poc respecte a les recomanacions o a infravalorar les dificultats de les pistes i sobrevalorar el nivell i la capacitat del propi usuari. Un fet similar es repeteix a l'estiu amb els rescats de muntanya. El cos de Bombers contrastata que a data d'avui ja s'han fet els mateixos rescats que durant tot l'any passat, una xifra que, com a mínim és inquietant. També cal tenir respecte a la muntanya, i per això fa falta conscienciació sobre les sortides i anar ben equipats. I no sempre és així, i molts cops una petita contusió s'arregla amb una trucada per mòbil per reclamar una evacuació, que costa molts diners a l'erari públic, és a dir a tots els contribuents. Activar un equip de rescat és car: cada hora de vol d'un helicòpter costa més de 2.700 euros.

A l'octubre del 2009 la Generalitat va decidir començar a cobrar pels rescats per negligència per evitar aquestes situacions. Però la realitat és que dels més de 1.100 rescats que s'han fet, només s'han intentat cobrar dos, tots dos sense èxit. Caldria una profunda reflexió sobre aquest tema, i pensar si tots els ciutadans s'han de fer càrrec dels costos quan queda provada la negligència de la persona que ha fet la sortida sense les precaucions necessàries.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT