Pessimisme. Aquesta és la paraula exacta per descriure la sensació que estan patint els empresaris de l'hoteleria. Les sensacions de cara a l'estiu no són bones, i les xifres dels mesos anteriors no conviden a l'optimisme. De fet, és una sensació compartida amb la resta de sectors, ja que la conjuntura econòmica no permet un major entusiasme i hi ha un degoteig constant de tancament de negocis.

Ho deia fa uns dies a aquest rotatiu el director de la UHA, Òscar Julián, que comentava que el que es fa obligatori és «treballar en conjunt, una cosa que hem d'aprendre a fer perquè la competència no està entre la vall d'Ordino o la d'Encamp, sinó entre Andorra i la Vall d'Aran o la Cerdanya». Una sàvia reflexió que aposta per ser més patriotes i autèntics, pensant en el conjunt del país i ignorant els campanars. De fet, una dels gran mals en el sector hoteler és la competència interna, les ofertes que rebenten els preus i que difícilment són comprensibles davant el cost que suposa cada servei.

Julián afegia que «una cosa que hem deixat de ser a força de copiar coses d'altres zones, encara que sigui el millor, però hem de buscar una alternativa diferenciadora». En opinió de la UHA cal treballar per fidelitzar el client, «hem de donar-li un tracte excel·lent perquè tingui ganes de tornar·». Julián també es mostra crític en quant a la marca turística d'Andorra. «Hem d'insistir en aquest diferenciació perquè en el tema de la destinació turística no ho hem sabut fer».

El director de l'entitat creu que Andorra sustenta la seva marca turística en aspectes superflus com és el «diferencial de preu i no en la qualitat i en el servei, i altres al·licients paral·lels». I aposta per deixar de «mirar enrera i entre tots, prendre una direcció». Estem lluny dels temps en que quatre o cinc setmanes abans de començar la temporada estava garantit el ple. Avui les reserves es fan dos dies i fins i tot un dia abans, i segons les previsions dels empresaris l'ocupació el mes que ve serà inferior a la del mateix període de l'any passat.

El turista ja no ve, sinó que se la d'anar a buscar en una situació molt complicada per a les economies familiars. Aquí se sustenta la necessitat de mantenir les campanyes institucionals indepentment del color polític que governi i de la inversió que cal fer, i també comptar amb el suport de tots els agents implicats perquè és tracta d'un assumpte d'interès nacional com a pilar de l'economia nacional.

Crítiques a banda que poden ser raonades, la pregunta que els ciutadans s'han de fer és quin seria el balanç sense les campanyes constants. La resposta és lògica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.