PUBLICITAT

Allà on el Pirineu es troba amb el mar

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. ?Els articulistes exposen postures personals.

L'Alt Empordà es crema. És impossible restar impassible davant de les imatges terribles que ens arriben de tan a prop: escenes de pànic, persones mortes, animals fugint esparverats de les flames, un ramat de bens calcinats pel foc. Alguns hi estiuegem. Alguns, potser, hi tenim les arrels. El mínim que podem fer és donar ànims a la població empordanesa i a totes les persones que estan treballant en les tasques d'extinció d'un incendi monstruós, que ahir al vespre ocupava una superfície de 13.000 hectàrees: bombers, voluntaris, agents rurals... I una menció especial, com no podria ser d'una altra manera, als efectius del nostre Cos de Bombers que ahir al migdia van marxar del país en direcció a Avinyonet de Puigventós, per posar-se al servei de l'operatiu català, i als pilots de l'helicòpter d'Heliand que el Govern va enviar a Catalunya.

Tot apunta que tant l'incendi iniciat a la Jonquera com el foc de Portbou tenen el seu origen en una imprudència de fatals conseqüències: llançar encesa la burilla d'una cigarreta. Això ens hauria de fer reflexionar, i molt seriosament, sobre el nostre comportament, especialment quan som al bosc, però també quan som al cotxe: les cigarretes mal apagades que originen focs són llançades normalment des de la finestreta d'un vehicle.

El director del Cos de Bombers, Joan Carles Recasens, ens advertia ahir que, tot i les pluges d'aquest mes, hi ha zones al país que estan molt seques i que podrien cremar fàcilment si hi ha algun «detonant» que encengui el foc.

De fet, Recasens posava èmfasi en aquest fet: sense detonant, no hi ha foc. Per tant, cal extremar les precaucions si sortim a l'aire lliure i evitar comportaments que puguin originar un foc.

Ahir mateix parlàvem del valor dels espais naturals: un valor que també és econòmic, d'acord, però que sobretot és intangible, que ens arrela a un món que hem rebut en herència i que tenim el deure de preservar per a les generacions futures.

Més enllà de les actuacions de les administracions, ens hem de fer responsables de les nostres accions i, si ja som prou conscients nosaltres mateixos, hem de transmetre aquesta actitud responsable al nostre entorn. De vegades amb gestos que ens poden semblar petits –com ara recollir les deixalles del bosc– però que contribueixen a conservar aquest tresor que tenim a les nostres mans.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT