Els temps aquells del «més barat que a Andorra» han quedat enrere. El Principat no és tan econòmic i bona prova d'això és com està el sector comercial. Tot i tenir botigues per a molts més consumidors que el mercat local, cada cop són menys els que vénen de fora. I l'estudi de la base de dades Numbeo diu ben clar que el cost de la vida al nostre país no és baix. És un 9,2% més car que Espanya, fins i tot tenint en compte que els lloguers al veí del sud són més cars.

És cert que els salaris són més alts aquí i el poder adquisitiu també. Però el comerç ha deixat de tenir el mateix atractiu que tenia en un passat no tan llunyà. Internet i els mercats globals –que han abaratit molt els costos arreu del món– poden tenir part de la responsabilitat, però potser s'haurien de plantejar noves idees per al sector.

Potser la pujada de l'IVA a Espanya podria estar considerada per alguns com un fet que donarà més ales al comerç andorrà per captar turistes, però iniciatives més agressives i no especialment relacionades amb dràstiques retallades de preus serien necessàries.

Igualment, els andorrans encara podem veure que la vida al nostre país resulta molt més econòmica que a França, però no per això hauríem de deixar d'exigir uns preus més equitatius. I és que sembla que quan es parla de turisme tot són guerres de preus –que al sector hoteler no sembla que hagin anat molt bé–, però quan són serveis per als ciutadans que vivim i treballem aquí, les opcions que es posen sobre la taula no són gaires.

D'altra banda, el Govern ha de pensar com solucionar el sudoku dels productes amb taxes especials com el tabac o la gasolina. L'actual Executiu sempre ha defensat que s'han de mantenir uns bons preus per donar un servei econòmic al ciutadà i mantenir les vendes als turistes, però sense oblidar-se de la recaptació. I és que la gasolina ja no té un comparatiu tan gran amb Espanya, però en temps de crisi i amb les arques públiques sota mínims, reduir els ingressos per impostos no resultaria gaire fàcil per al Govern.

A més, pel que fa al tabac, ja sabem que un diferencial excessiu es tradueix, de manera gairebé automàtica, en un augment del contraban. Per tant, resulta del tot necessari aplicar successives apujades de les taxes. Aquest és, i ha de continuar sent, el compromís d'Andorra de lluita contra una activitat delictiva que acaba repercutint en les relacions amb els països veïns.

Per a més informació consulti l'edició en paper.