L'urbanisme compleix efectivament una funció social que, en el cas de la cessió obligatòria, suposa la possibilitat de disposar d'espais públics en zones urbanes, que es poden destinar a equipaments, serveis, zones verdes, etcètera. És per això que la disposició transitòria única de la modificació de la llei del sòl que el Consell General aprovarà el 31 de juliol, mitjançant la qual els comuns podran rebaixar fins al 0% aquesta cessió durant un període de nou mesos, s'ha convertit en el nou cavall de batalla de l'oposició.

Els socialdemòcrates, mitjançant una esmena al projecte de llei de modificació de la llei del sòl, pretenien que la disminució del percentatge de cessió obligatòria fos només de fins al 5% perquè consideraven –i consideren– que ja és una rebaixa prou important per contribuir a reactivar el sector de la construcció, i perquè és el mínim que fixa la llei.

Segons el Govern, l'objectiu d'aquesta disposició és precisament dinamitzar el sector de la construcció –un dels més perjudicats per la crisi. El que està per veure és que la mesura sigui realment efectiva en aquest sentit. Perquè si al final ens carreguem un dels principis que haurien de regir l'urbanisme, que és precisament la funció social de reequilibri dels espais públics/privats a la qual ens referíem abans, i al damunt no s'aconsegueix l'objectiu perseguit, haurem creat un greuge comparatiu respecte als que sí que han pagat, i pagaran, la cessió obligatòria. I per no res.

És més, si l'objectiu sí que s'acaba assolint, ens trobarem que, per no fer pagar un 5% de cessió, que és un percentatge francament baix, haurem perdut qui sap quins espais públics per a les generacions futures.

Els socialdemòcrates alerten, a més, d'un efecte equiparable a aquella dita: «pa per avui, fam per demà». Perquè potser sí que algú s'animarà a construir perquè s'estalvia la cessió al comú, però pot ben ser que, passats aquests nou mesos, les sol·licituds de construcció es frenin en sec. És a dir, que segons el PS l'únic que pot passar, en el millor dels casos, és que es concentrin més les sol·licituds. Però és que fins i tot les expectatives del PS són prou optimistes.

Que la mesura serà un avantatge per als que vulguin construir és innegable. Però també ho seria que fóssim més laxes amb determinades normatives –sense perjudici de la seguretat a les edificacions, està clar– i en canvi no ho serem.

La modificació de la llei s'aprovarà amb aquesta disposició transitòria. L'aritmètica parlamentària no permet sorpreses. D'aquí a un any podrem valorar quins han estat els seus efectes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.