Tot està a punt perquè el túnel dels Dos Valires s'obri al trànsit. La inauguració ja té data: 31 de juliol del 2012. Aquesta infraestructura, de ben segur, esdevindrà una important via de comunicació entre les valls del nord i les valls d'orient, i permetrà descongestionar el trànsit que actualment han de suportar les parròquies centrals –molt especialment, Escaldes-Engordany.

Però el cert és que, en un context com l'actual, mai no s'hauria plantejat una infraestructura faraònica com aquesta. Bàsicament perquè el creixement d'anys enrere ha topat amb un sostre de vidre –o amb un sostre que, tot i ser ben opac, alguns no van voler veure– que obliga a replantejar-se tot el model sobre el qual es basa la nostra economia. Una crisi conjuntural que se sobreposa a una crisi estructural.

Diuen que la manca de recursos aguditza l'enginy. Veient les dificultats del Govern per pagar les infraestructures en curs –ha calgut recórrer a un nou préstec de 114 milions d'euros per fer front al pagament del Dos Valires i de les obres de la variant de Sant Julià– i la intenció de no invertir en noves infraestructures almenys en dos anys, és possible que ben aviat es comenci a posar damunt la taula la necessitat de repensar també el model de mobilitat: incentivar el transport públic col·lectiu i els mitjans no contaminants, o menys contaminants, que és una altra manera d'aprofitar les infraestructures existents i retardar la necessitat de construir-ne de noves.

Els ecologistes ja fa anys que ho adverteixen: com més carreteres, més cotxes; com més cotxes, més carreteres. Potser es tracta d'aprofitar una conjuntura, en general desfavorable, per trencar amb aquest cercle viciós.

D'altra banda, el cap de Govern, Toni Martí, en el discurs que va pronunciar en el marc del debat d'orientació política, ja va avançar que, quan es recuperin les inversions als pressupostos de l'Estat, es prioritzaran les obres per garantir l'accessibilitat d'edificis i vies públiques, per davant d'infraestructures de comunicació viària. Una decisió que també fa palesa una nova manera d'enfocar l'obra pública, menys espectacular, però que ha de contribuir a millorar el dia a dia dels ciutadans.

No es pot fer broma amb la crisi perquè hi ha moltes persones que l'estan patint en primera persona. Però és cert que ens dóna l'oportunitat de repensar el que hem estat fent fins ara i de corregir alguns errors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.