De fet, més enllà de les recomanacions que van fer el seu dia tant el Govern d'aleshores com el Consell General –i estem parlant de començament de la dècada de 1990–, no hi ha cap mecanisme que impedeixi que en un futur la Caixa Andorrana de Seguretat Social torni a involucrar-se en operacions financeres d'alt risc. En realitat, avui dia és molt difícil mullar-se i dir quines operacions tenen més o menys risc. Però el que està clar, en qualsevol cas, és que les inversions directes en societats de final de la dècada de 1980 van ser un fracàs i van suposar unes pèrdues de 35 milions d'euros per a la CASS –finalment, per al nostre sistema de seguretat social i el que això significa.

L'informe d'Ernst&Young, d'Anàlisi de la gestió financera de la CASS dels anys 1987-1991, arribava a la conclusió que la gestió financera portada a terme per la CASS va suposar una pèrdua potencial de beneficis i, conseqüentment, una reducció de patrimoni respecte al que resultaria d'haver invertit tots els excedents en actius financers amb un criteri més conservador. És més, les comissions legislatives de Benestar i Medi Ambient i d'Economia i Finances –denominació preconstitucional– van constatar en l'informe de l'11 de maig de 1993 que «no és funció d'una entitat parapública de la naturalesa de la CASS realitzar inversions financeres de caire especulatiu. Pel contrari, era necessari restablir l'orientació general que permeti a la CASS assegurar el manteniment de la rendibilitat dels diners que composen el seu patrimoni, eliminant-ne els riscos innecessaris».

S'entén que aquesta és l'orientació que ha guiat la gestió financera de la CASS des d'aleshores –amb l'excepció dels anys 2001 i 2002, tot i que aleshores els actius eren gestionats per tercers.

A partir d'ara, liquidada la comissió tècnica adscrita a la comissió legislativa de Finances i Pressupost que s'havia encarregat de fer el seguiment de les inversions i les desinversions de la CASS des de l'any 1994, el control parlamentari anirà per altres vies –és a dir, per les vies ordinàries, un cop esmenat el motiu que va portar a la seva creació.

Per tant, hem de confiar que tant el Govern com els grups parlamentaris exerciran aquesta tasca de control, demanant regularment a la CASS la documentació necessària.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, advertia ahir que té la intenció «d'esbrinar» quina és la situació actual i la gestió financera que està duent a terme la CASS en aquests moments. I és que, segons el líder socialdemòcrata, quan finalment s'abordi la reforma de la CASS –sigui o no sigui des d'un pacte d'Estat–, serà imprescindible tenir aquesta informació: la reforma de la CASS no pot basar-se només en la «retallada» de serveis i prestacions, segons els socialdemòcrates, sinó que ha de perseguir –i dur a terme– una gestió exemplar dels recursos de què disposa aquesta caixa que –no ho oblidem– és de tots.

Per a més informació consulti l'edició en paper.