El del 14 de Juliol va ser el primer discurs públic del nou ambaixador de França al Principat, Zaïr Kedadouche. Cap al final, i després de pronunciar una part del parlament en català, va fer una crida a la solidaritat en un context de crisi com l'actual: «Una nació com França és una gran solidaritat; us proposo que dediquem el nostre 14 de Juliol, la nostra festa de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat a aquells que sofreixen, aquells que són exclosos». I va continuar: «En el marc de crisi mundial sense precedents que estem travessant, l'exclusió és sens dubte la conseqüència més greu. És el paper de la República protegir les persones, en particular les més fràgils i les més pobres. Dediquem aquest 14 de Juliol, perquè la nostra democràcia en depèn, a defensar el nostre pacte republicà perquè puguem dir encara, i sempre: Vive l'Andorre, vive la République, vive la France».

El ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, que era present a la recepció de l'Ambaixada francesa, va destacar justament aquesta part del discurs de l'ambaixador, la crida de Kedadouche «a ser més sensibles, a tenir una visió més inclusiva i solidària».

Ambaixador i ministre, cadascun a la seva manera, van aprofitar la fête nationale per subratllar la necessitat de reflexionar a l'entorn dels valors republicans i defensar-los més que mai si volem que la societat no es fracturi irremeiablement. Perquè la crisi posa en risc la igualtat, condició necessària per ser veritablement lliures.

Fins i tot en un context d'igualtat real i justícia social, la solidaritat, entesa com el sentiment de pertinença a una comunitat i de reconeixement d'uns interessos comuns, seguiria sent imprescindible, perquè la república no és, ni pot ser, una simple suma d'individus.

Però dèiem que la crisi amenaça amb esquerdar els principis que ens igualen i ens uneixen, els valors que sustenten el nostre Estat que, tal com recull la Constitució, és de Dret, és Democràtic i és Social.

La defensa dels valors republicans s'ha de plasmar en l'actuació política, sobretot ara que tenim, en l'horitzó més proper, reptes tan importants com la reforma de la CASS o la compleció d'un marc fiscal que busca l'homologació internacional. Com hem dit en altres ocasions, la nova estructura impositiva no només ha de perseguir el vistiplau dels països de l'entorn, sinó que ha de servir perquè tothom contribueixi al sosteniment de l'Estat de manera equitativa i segons les seves possibilitats. Perquè l'Estat pugui equilibrar i redistribuir la riquesa.

Quan ens posicionem a favor o en contra d'una mesura concreta, ens hauríem de preguntar en quina mesura estem defensant interessos particulars, o el bé comú i l'interès general.

Per a més informació consulti l'edició en paper.