Potser sí que hi ha accidents que són inevitables. No ho és, en canvi, ni la negligència i imprudència d'alguns conductors ni tampoc assegurar-se que no hi hagi punts negres a la xarxa viària. Les morts a les carreteres són un drama per a les famílies i per a la societat en general. La carretera causa més morts que algunes malalties, tot i que, per sort, a Andorra l'índex de mortalitat per accidents de trànsit és menys elevat que en altres països, malgrat la sinuositat de les carreteres i els amants de la velocitat que no respecten els senyals de trànsit.

Avui hem de lamentar una nova mort a les nostres carreteres. Els accidents de trànsit són una xacra que pateix la nostra societat i que no es poden assumir com si fossin fets aïllats, puntuals. No tot es redueix a una imprudència de fatals conseqüències, a la pluja torrencial d'un dia, a alguna circumstància fortuïta que no es podia preveure.

Insistim que no ens podem acostumar al degoteig d'accidents com si fossin inevitables. La sinistralitat a les carreteres i als carrers es podria reduir prenent les mesures necessàries, eliminant els factors de risc que són efectivament suprimibles. I evidentment, també amb mesures dissuasives, com una major presència policial i més radars de tram com el que s'ha estrenat fa poc entre el Pont Pla i el túnel de Sant Antoni a la Massana.

Només cal passar-hi una vegada per intuir quins són els riscos de la nova rotonda a la boca est del túnel dels Dos Valires. Per ara, i com a mínim fins que el túnel no s'obri al trànsit, els cotxes tenen dues opcions per seguir cap a Encamp: anar per l'esquerra i fer la rotonda per sota, o bé anar per la dreta i fer la rotonda elevada –la que servirà per entrar al Dos Valires en direcció a la Massana. Però és clar, resulta que aquesta mena de variant s'ha convertit en l'excusa dels que tenen pressa i no respecten el límit de velocitat en aquell tram, que normalment prefereixen anar per dalt i avançar els que van més a poc a poc per baix. I la pregunta que ens fem és: ¿com és que no es prenen mesures –efectives– per evitar que això passi?

Per no parlar del risc que suposa per als ciclistes aquesta mateixa rotonda, construïda sense voral ni carril o «espai bici», malgrat l'acord del Consell General de l'any 1999 al qual ens hem referit en altres ocasions –un acord ignorat igualment als túnels de Ràdio Andorra o a Valira Nova, tot i tractar-se no «d'obra nova», sinó novíssima...

No es pot dir que no s'estigui fent res per millorar la seguretat als nostres carrers i carreteres. No seria just. Però és evident que encara ens queda molt per fer, des de les administracions i també des de la societat civil.

Per a més informació consulti l'edició en paper.