Doncs sí: fa tota la pinta que la ubicació de l'heliport nacional es convertirà en el serial de l'estiu, i probablement de la tardor –després és possible que perdi actualitat mediàtica, que no vol dir necessàriament que la qüestió s'hagi arreglat i que el projecte, amb un emplaçament o altre, tiri endavant. Però l'últim capítol –l'anunci que el Govern s'ha adreçat al primer ministre francès per tal que experts de l'administració del país veí determinin si el Roc del Patapou és una ubicació viable o no, i les reaccions de la plataforma ciutadana contrària al projecte– mereix una menció especial. Perquè no s'entén que els representants de la plataforma es tanquin en banda i diguin, abans de conèixer l'opinió dels experts en aeronàutica i geologia del govern francès, que tant els fa quin sigui el resultat d'aquest nou informe, que el «sentit comú» està per sobre de consideracions tècniques.

Volem creure que els criteris tècnics no són incompatibles amb el sentit comú i que, en cas que l'informe fos finalment favorable a la instal·lació de l'heliport al Patapou, que és el que temen els membres de la plataforma, la rúbrica dels experts seria la garantia que l'emplaçament reuneix les condicions de seguretat necessàries per a aquest tipus d'infraestructures.

Això no vol dir que el projecte, aleshores, hagi de ser benvingut pels veïns i el Comú, que seguiran tenint tot el dret d'oposar-s'hi. Però absolutament totes les parts haurien d'estar interessades a tenir el màxim d'informació perquè els respectius posicionaments estiguin fonamentats en fets i no pas sobre especulacions. I més tenint en compte que s'està parlant d'una cosa tan seriosa com és la seguretat dels veïns, no només del Patapou, sinó de les zones que els helicòpters sobrevolaran a poca altura.

A poc a poc, però, es va intuint que, en l'oposició al Patapou, s'hi sumen tot de factors que van molt més enllà dels riscos geològics o la contaminació acústica. Que als veïns no els faci gràcia, és del tot comprensible: un heliport és una infraestructura que per si mateixa porta aparellats una sèrie de riscos, encara que l'emplaçament sigui l'òptim. Però als dubtes, recels i pors s'hi afegeixen, segurament, els càlculs polítics, i a ningú no se li escapa que aquest és el primer pols important entre Rosa Ferrer i Toni Martí. Un pols que, novament, provoca discrepàncies dins de DA –res de dolent si el debat es fa en positiu ni res d'extraordinari, ni dins de les files de DA ni dins de qualsevol altre partit.

Mentre estem en espera de l'informe francès, les pancartes de la plataforma proliferen als nostres carrers. Seguirem amb atenció futurs esdeveniments, però sobretot esperem que l'invocat sentit comú, a la vista del que diguin els experts, s'acabi imposant a la tossuderia d'uns i altres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.