No descobrim res de nou si afirmem que el turisme, sens dubte un dels pilars de la nostra economia, travessa una profunda crisi que, de retruc, esquitxa el comerç. En aquest context, es fa difícil valorar l'èxit o el fracàs de les campanyes de promoció que es duen a terme: no podem pretendre –i menys amb la que està caient a Espanya– que una campanya publicitària es tradueixi, de manera automàtica, en un augment de turistes, pernoctacions i vendes. El que ens hauríem de preguntar és què passaria si no es fessin aquestes campanyes: la davallada de visitants, ¿seria igual o pitjor?

Sembla ser que les darreres campanyes d'Andorra Turisme són ben valorades pels turistes: la campanya del maig rep una puntuació de 7,4 en imatge gràfica i de 7,8 en els continguts. És destacable igualment la seva notorietat: un 27% dels enquestats recordaven la campanya, quan al novembre només la recordava el 15%.

D'altra banda, segons informava ahir el ministre Francesc Camp, la campanya de rebaixes iniciada la segona quinzena de juny hauria frenat la important davallada registrada a començament de mes: si la caiguda de visitants del mes de juny en el seu conjunt va ser del 9%, la de la segona quinzena només va ser de l'1,5%. La lectura del titular de Turisme és que, si et mous, hi ha un retorn.

El problema, com sempre, és que continuem depenent en excés del turisme espanyol i, al país veí, sembla que les coses van de mal en pitjor. Sense entrar a valorar si el paquet de mesures aprovat pel Govern de Mariano Rajoy contribuirà o no a sortir de la crisi en què es troba immersa Espanya, és indubtable que a curt termini el poder adquisitiu dels seus ciutadans –amb l'apujada de l'IVA i les noves retallades als salaris dels funcionaris- es veurà reduït.

A banda del pessimisme generalitzat fruit d'un seguit de factors: inseguretat als llocs de treball, dubtes sobre l'eficàcia d'aquestes mesures, incertesa sobre la solidesa dels bancs…

Els nostres preus seran ara més competitius pel diferencial fiscal. El que no està gens clar és que els potencials turistes espanyols tinguin ànims de venir i consumir. Al final, obrir-nos a nous mercats no és una opció, sinó una necessitat si volem que el sector sobrevisqui. I molta atenció també als excursionistes: potser hem de pensar més en els visitants que no fan nit, encara que d'entrada la seva despesa al país sigui menor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.