Fa tres mesos que el menjador social del Casal Calones va obrir les seves portes. Una vegada més hem de felicitar la iniciativa del Comú d'Andorra la Vella, que va decidir convertir aquest espai en el primer menjador social del Principat. Ahir mateix ens assabentàvem que el Ministeri de Benestar es planteja ara si amplia la seva «implicació» amb el Calones i, per tant, la seva col·laboració amb un servei que, de moment, és comunal. De fet, no fa tant que el Comú de la capital anunciava que tenia intenció de donar continuïtat al menjador del Calones si des del Govern no els prenien el relleu en aquesta tasca.

Des del Calones, els educadors socials deriven els usuaris a la xarxa d'ajuts socials a la qual poden accedir. I això és tan o més important que la intervenció de xoc, és a dir, aquest àpat gratuït que ofereix el menjador social. I és que l'objectiu final d'un servei com aquest ha de ser d'acompanyar de les persones perquè, amb l'ajut que faci falta, puguin redreçar la situació de pobresa o precarietat més o menys puntual en què es troben.

Ara bé, des del Casal Calones s'ha detectat que hi ha persones que, tot i trobar-se efectivament en una situació de necessitat que els portaria a fer ús del menjador social, no s'atreveixen a anar-hi per por de perdre algun dels ajuts que estan rebent.

És ben cert que les accions contra la pobresa i la precarietat han de ser coordinades i que s'han d'evitar duplicitats innecessàries. Una entitat com Càritas, que també té un programa d'acollida i atenció primària des del qual es detecten les necessitats més urgents de les persones qui hi acudeixen, insisteix justament en la importància de treballar de manera coordinada, administracions públiques i organitzacions privades o semi-privades.

Però l'atenció ha de ser també el màxim de personalitzada, de manera que no necessàriament s'hagin de penalitzar els ajuts duplicats si des de les diferents administracions i organitzacions que els atorguen es considera que una persona determinada, en una situació concreta, els necessita.

El cap de Govern, Toni Martí, en el discurs que va oferir en el marc del debat d'orientació política no se'n va amagar: «Vivim el pitjor moment econòmic de la nostra història contemporània», va dir. I la cara més crua de la crisi és, sens dubte, el patiment de les persones –i les famílies– que es queden sense fonts d'ingressos i que no poden cobrir les necessitats més bàsiques, com és el menjar.

EL PERIÒDIC se'n feia ressò fa unes setmanes. A l'entorn dels supermercats s'ha detectat una pràctica que, fins fa ben poc, era insòlita al nostre país: persones que busquen als contenidors de les escombraries els productes que les grans superfícies han de llençar perquè han caducat. És una realitat esfereïdora, i les administracions públiques –Govern i comuns– no hi poden viure d'esquena. Els ajuts són més necessaris que mai perquè hi ha més persones que, d'un dia per l'altre, es poden quedar sense feina o veure minvats els seus recursos, personals o familiars, de manera significativa. L'atenció social personalitzada és la clau perquè s'atorguin de manera correcta: sense abusos, però també sense injustícies.

Per a més informació consulti l'edició en paper.