Ho va dir divendres el prestigiós economista espanyol José Maria Gay de Liébana: Andorra, per créixer i ser atractiva econòmicament, ha de fer una aposta per internacionalitzar la seva universitat amb l'objectiu de captar alumnes forans. Però aquest posicionament no arriba de nou a la Universitat d'Andorra, que ja ha fet uns primers passos en aquest sentit. Fa uns mesos que treballa en un pla per millorar la qualitat lingüística dels seus alumnes i professors, i que començarà a obtenir els seus fruits el curs vinent. I és que l'UdA s'ha proposat millorar el nivell d'idiomes del centre.

Avui en dia amb les dificultats econòmiques no n'hi ha prou amb un nivell acadèmic adequat, sinó que és molt important el domini dels idiomes. A nivell escolar ja s'hi treballa des de primària, secundària i batxillerat, per això és important que la universitat també potenciï aquesta faceta.

Així, ha posat els fonaments del Pla d'acció per al multilingüisme a la Universitat, que té com a objectius incorporar l'anglès com a llengua de treball –també realitzant assignatures específiques en aquesta llengua–, i promoure al centre un entorn «multilingüe, multicultural i internacional», pensant en els alumnes del país que van a estudiar i a treballar a fora, però també per atraure estudiants europeus al Principat.

Andorra és precisament un país model on mai hi ha hagut lluita lingüística, ens al contrari, la convivència ha estat extrema i ben acceptada.

Tot i això, ha de preocupar que la llengua oficial del país no és la que més dominen els universitaris. En el cas del castellà, tant en comprensió oral, com en lectura i en expressió, puntuen amb un 3,5 els seus coneixements –nivell alt–, mentre que l'escriptura la puntuen una mica per sota el 3,5. En el cas del català, en canvi, els enquestats només posen un 3,5 a la seva comprensió oral. La resta està per sota, amb un 3,4 de nota als coneixements de lectura, un 3,3 a l'expressió oral i un 2,9 –nivell mitjà– a l'escriptura.

No és més un reflex del que passa al carrer, on el castellà domina la vida pública, fins i tot en establiments comercials on el més lògic seria que els empleats es dirigeixin primer als clients en català.

Malgrat els esforços que s'han fet en diferents campanyes és molt difícil canviar la tendència per la influència espanyola en l'àmbit cultural i de l'oci.

Amb tot, la primera reflexió és que des de l'escola s'han de potenciar altres idiomes per donar un ensenyament extra que servirà en el futur. Un futur que segurament estarà dominat pel xinès.

Per a més informació consulti l'edició en paper.