«L'esforç, el sacrifici, només serà just i acceptat si és general, proporcional i moderat». Les paraules pronunciades pel síndic general el Dia de Meritxell ens donaven una pista del que, més tard, anunciaria el cap de Govern: la voluntat d'implementar l'impost sobre la renda (l'IRPF) abans no finalitzi la legislatura, amb l'objectiu de completar un marc fiscal que contribueixi a sostenir l'Estat entre tots, i en la mesura de les possibilitats de cadascú.

La compleció del marc fiscal i la introducció de la imposició directa sobre la renda ens obre portes i facilita la negociació dels convenis de no-doble imposició, peça clau del procés d'obertura econòmica que estem vivint.

Però no es tracta només d'una carta de presentació a l'exterior d'homologació fiscal. El fet és que l'Estat l'hem de sostenir entre tots, i l'Estat no és només la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

Que està molt bé que ens replantegem les contribucions a la CASS. Els números no quadren i no està gens clar que només prenent mesures per una major eficiència –estalviant-nos, per exemple, consultes duplicades per un mateix problema de salut– arribem a equilibrar els comptes de la seguretat social. És possible que, per mantenir un determinat nivell de prestacions, sigui necessària una major contribució. Per part de tots, és clar.

Però l'Estat, com dèiem, és molt més. Com a mínim, l'escola i les infraestructures. I els equipaments. I els serveis. I la diplomàcia i les relacions exteriors...

El Pressupost d'aquest any marca un mínim d'inversió pública i Toni Martí, durant el darrer debat d'orientació política, va assegurar que les inversions s'aniran recuperant al llarg de la legislatura. L'objectiu és trobar l'equilibri just entre la imprescindible contenció pressupostària –imprescindible per l'estat en què es troben les finances públiques– i les inversions necessàries per dinamitzar l'economia i donar-li l'impuls que li cal.

La despesa pública s'ha de racionalitzar i contenir. Ningú no ho posa en dubte. Però això no hauria de suposar, en cap cas, el desmantellament de l'Estat. En paral·lel a les mesures de contenció, i perquè encara tenim un llarg recorregut per davant sense perdre atractiu fiscal respecte als països de l'entorn, cal bastir una estructura d'ingressos ordinaris que sigui sòlida. I la contribució –no podria ser d'altra manera– ha de ser justa i proporcional. Perquè l'Estat el formem tots i cadascun de nosaltres, és entre tots els ciutadans que l'hem de sostenir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.