No sembla pas que la reunió mantinguda ahir a la tarda entre representants del Govern, d'una banda, i els cònsols d'Andorra la Vella, de l'altra, servís per acostar posicions amb relació a la ubicació de l'heliport nacional al roc del Patapou: Toni Martí afirma que el Govern mai no adjudicaria un projecte que suposés un risc per als usuaris de la infraestructura o la població en general, i esgrimeix la valoració dels tècnics, que van puntuar el projecte en qüestió amb una nota d'un vuit sobre deu. Rosa Ferrer, pel seu cantó, es manté ferma en la decisió de presentar recurs a l'adjudicació feta pel Govern. I en paral·lel a les converses de despatx, la plataforma contrària a l'heliport del Patapou anuncia una campanya de recollida de signatures per aturar el projecte.

La polèmica està servida i els posicionaments semblen cada vegada més enrocats. Potser sí que la solució passa per un informe dels experts de l'OACI, però és que en aquest punt tampoc no hi ha acord entre les parts: el Govern creu que només s'ha d'avaluar el projecte adjudicatari –el del Patapou–, mentre que el Comú vol que s'avaluïn també les propostes alternatives.

Aquí l'Executiu defensa, com és lògic, l'adjudicació feta a Heliand- CatHelicòpters en el marc del concurs públic per a la construcció i posterior gestió de l'heliport. És a dir, tenint en compte que ja s'ha produït aquesta adjudicació –un cop valorats els diferents projectes presentats a concurs per part dels tècnics de Govern–, el que Martí accepta és que sigui la proposta guanyadora la que sigui avaluada per l'OACI, i no pas la resta.

Ferrer, en canvi, planteja –almenys implícitament– que s'obviï l'adjudicació i que els diferents projectes siguin avaluats de nou per un organisme extern, ignorant no només la decisió del Govern, sinó també els criteris dels tècnics que van portar a prendre aquesta decisió.

Vist des de fora, una possible sortida passaria, efectivament, per l'avaluació del projecte del Patapou per part de l'OACI. Si l'avaluació és positiva, i els arguments de caire tècnic contraris al Patapou es desmunten, la decisió de tirar endavant o no aquest projecte serà purament política –i aquí, que tant Martí com Ferrer analitzin què hi guanyen o què hi perden defensant un posicionament o altre fins a les últimes conseqüències.

Si per contra l'avaluació de l'OACI és negativa, el Govern –li agradi o no– haurà de prendre en consideració els projectes alternatius. És llavors que l'Executiu es pot plantejar si demana o no els informes de l'OACI sobre aquests altres projectes. Vaja, que d'acostaments se'n poden fer si hi ha voluntat. Parlant, la gent s'entén... Si hi ha ganes d'entendre's, és clar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.