Coincidint amb la presentació de la memòria d'activitats corresponent a l'any 2011, la gerent de la Fundació Privada Tutelar, Ester Fenoll, va fer un toc d'atenció al Govern: «Ara mateix no està garantit el llindar de la precarietat, és a dir, no tothom que cobra per sota d'aquest llindar té garantida una ajuda [pública] fins a aquesta xifra» –que se situa en els 706 euros. I ho deia amb coneixement de causa, ja que la Fundació té una persona tutelada que cobra 540 euros mensuals, a la qual se li han denegat els ajuts per arribar a cobrir aquesta diferència.

A més, Fenoll va explicar que, en alguns casos, cal recórrer a la caritat per oferir una certa qualitat de vida als tutelats, o sigui, per anar una mica més enllà de les necessitats estrictament bàsiques, que en general sí que són cobertes pel Ministeri de Salut i Benestar.

La ministra Cristina Rodríguez va respondre de seguida que s'està estudiant el sistema d'ajuts perquè es pugui donar una resposta adaptada a cada cas en particular.

I precisament aquesta és la qüestió: revisar no només els sistemes d'ajuts, sinó també els procediments amb què s'atorguen aquests ajuts. El Raonador del Ciutadà, Josep Rodríguez, en l'entrevista que va concedir a EL PERIÒDIC, reconeixia que de vegades hi ha problemes per cobrar un ajut al lloguer si prèviament no s'ha pagat aquest import i es pot justificar el pagament amb un rebut, quan hi ha persones que, si no reben primer l'ajut, no poden pagar el lloguer. «És el peix que es mossega la cua», admetia Rodríguez. Des de la institució del Raonador són sabedors que hi ha propietaris que arriben a acords amb els llogaters per trobar una solució, però al capdavall depèn de la bona voluntat dels primers.

Les entitats que treballen amb persones que han de recórrer als ajuts públics han qüestionat últimament els terminis amb què s'atorguen, ja que consideren que el Govern hauria de mirar d'accelerar els processos, tenint en compte que en molts casos, darrere d'aquest ajut, hi ha una situació d'urgència.

Més enllà d'absurds i contrasentits com el que dèiem dels ajuts al lloguer, també es donen casos en què al beneficiari li tallen la llum mentre està esperant rebre l'ajut que li correspon de Govern. ¿No seria lògic que les companyies elèctriques no poguessin tallar la llum si hi ha un ajut atorgat però no pagat? ¿O que en casos així no es cobressin interessos per demora? Aquí el Govern hi podria fer alguna cosa, i esperem que la faci.

Per a més informació consulti l'edició en paper.