Vivim «el pitjor moment econòmic de la nostra història contemporània». Amb aquestes paraules va iniciar el seu discurs el cap de Govern, Toni Martí, en el marc del debat d'orientació política de fa deu dies. I la cara més crua de la crisi és, sens dubte, el patiment de les persones –i les famílies– que es queden sense fonts d'ingressos i que no poden cobrir les necessitats més bàsiques, com és el menjar.

A l'entorn dels supermercats s'ha detectat una pràctica que, fins fa ben poc, era insòlita al nostre país: persones que busquen als contenidors de les escombraries els productes que les grans superfícies han de llençar perquè han caducat. És una realitat esfereïdora, i les administracions públiques –Govern i comuns– no hi poden viure d'esquena.

Una vegada més hem de felicitar la iniciativa del Comú d'Andorra la Vella, que va decidir convertir el Casal Calones en el primer menjador social del Principat i que ara anuncia que li donarà continuïtat si des del Govern no els prenen el relleu en aquesta tasca. Des del Calones, els educadors socials deriven els usuaris a la xarxa d'ajuts socials a la qual poden accedir. I això és tan o més important que la intervenció de shock, aquest àpat gratuït que ofereix el Calones, ja que l'objectiu final ha de ser acompanyar les persones perquè, amb l'ajut que faci falta, puguin redreçar la situació de pobresa o precarietat més o menys puntual en què es troben. Un objectiu per al qual cal treballar de manera coordinada, administracions públiques i organitzacions privades o semi-privades ,com ara Càritas.

Val a dir que, des de Càritas, constaten que, en temps de crisi, també som més solidaris: la població és més sensible al que passa al seu entorn i hi ha més donacions que mai. També és cert que els ajuts són més necessaris que mai perquè hi ha més persones que, d'un dia per l'altre, es poden quedar sense feina o veure minvats els seus recursos, personals o familiars, de manera significativa.

De fet, aquí a Andorra, fora de les administracions, Càritas és l'única organització que s'encarrega de fer una tasca d'atenció primària, amb un diàleg permanent amb el Govern. Aquesta coordinació és essencial per no duplicar esforços i descuidar, en canvi, altres aspectes que s'hagin d'atendre, i per no «marejar» la persona que recorre a aquests serveis d'atenció.

Últimament s'han qüestionat els terminis amb què s'atorguen els ajuts públics. El Govern hauria de mirar d'accelerar els processos, ja que en molts casos, darrere d'aquest ajut, hi ha una situació d'urgència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.