El sistema andorrà de seguretat social, materialitzat en la Caixa Andorrana de Seguretat Social, s'inspira en els principis de protecció i solidaritat socials. Així ho recull la Llei 17/2008, de la seguretat social, al mateix temps que recorda que els orígens del règim de seguretat social al nostre país els trobem a l'Ordinació IV, apartat tercer, del 12 de juliol de 1966, aprovada pel Consell General. Aquest règim es va crear «amb la finalitat de donar cobertura als beneficiaris, als seus drethavents i a les persones a càrrec seu, en situacions de malaltia, de maternitat, d'accident laboral, d'invalidesa i de defunció, incloent-hi en la secció de vellesa el pagament de pensions contributives». Tot seguit, la llei de la seguretat social fa referència a la Constitució i en cita l'article 30: «Es reconeix el dret a la protecció de la salut i a rebre prestacions per atendre altres necessitats personals. Amb aquestes finalitats, l'Estat garantirà un sistema de seguretat social».

En definitiva, el sistema de seguretat social, que garanteix la cobertura social de determinades necessitats personals, és fruit de la voluntat col·lectiva recollida al corpus legislatiu i normatiu del país i materialitzada a l'entorn de la CASS. Per tant, cal anar amb molt de compte a l'hora d'abordar la –necessària– reforma de la CASS, tant en la branca general com en la branca jubilació, si aquesta reforma es vol tirar endavant sense deixar de banda aquells principis rectors i respectant l'esmentada voluntat col·lectiva.

La reforma ha de servir per fer viable el sistema, i no pas per canviar aquest sistema per una altra cosa radicalment diferent –com podria ser la transformació de la CASS en un sistema assistencial per a casos de precarietat extrema mentre, en paral·lel, es potencia la contractació d'assegurances privades.

Quan des de la mateixa CASS es posa en dubte la viabilitat de les pensions de jubilació a quinze anys vista i s'aconsella la contractació de plans privats, les alarmes, com és lògic, es disparen. El que no es pot fer ara és amagar el cap sota l'ala: cal abordar, de manera urgent, la reforma de la CASS. I és necessari que aquesta reforma s'abordi des del pacte d'Estat anunciat a l'inici de la legislatura.

Quan el cap de Govern, Toni Martí, anuncia que, amb tota probabilitat, s'haurà de retardar l'edat de jubilació –en sintonia amb les recomanacions de l'OCDE– i que caldrà augmentar les cotitzacions per fer viable el sistema, des del PS alerten del perill de doblegar-se als principis neoliberals i d'un desmantellament progressiu de l'estat del benestar. El que el país necessita és que uns i altres s'asseguin a dialogar i a consensuar una solució si el que volem és preservar el sistema de seguretat social de què ens hem dotat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.