No, no és pas veritat que tots els polítics siguin iguals. De fet, ni polítics ni no-polítics són iguals. Però aquestes línies no s'han escrit amb la intenció de desmuntar cap generalització. En realitat, el que es pretén és posar en relleu la vàlua de Francesc Casals Pantebre, que ahir ens va deixar sobtadament. La seva pèrdua, la lamenten tant els companys de partit com els adversaris polítics, i això per si sol ja ens dóna una pista sobre el tarannà de qui fou conseller general, cònsol menor d'Escaldes-Engordany, cap de l'oposició comunal i primer secretari del PS. Però les mostres de condol arribaven ahir també des d'altres sectors de la societat, com ara del món dels escacs, amb el qual estava vinculat.

La seva darrera etapa com a conseller comunal a l'oposició és especialment destacable i hauria de servir com a lliçó per a totes aquelles persones que se sentin cridades a participar activament en la política institucional. Perquè Francesc Casals va demostrar que, efectivament, es pot construir des de l'oposició, sense renunciar als propis principis. Dit d'una altra manera: allò de «l'oposició constructiva» no és cap fal·làcia ni oxímoron, i el Comú d'Escaldes-Engordany ha tingut la sort de poder-ho constatar gràcies a l'acció política de qui va ser sempre lleial a la institució per damunt de les legítimes discrepàncies polítiques. Per això, qui va ser cònsol major durant el mandat 2007-2011, el cap de Govern Toni Martí, en destacava ahir el «tarannà franc i dialogant, disposat sempre a trobar vies per al consens sense trair les seves conviccions». I encara va subratllar la seva capacitat de treball i la implicació en dos moments crucials per al desenvolupament turístic i el creixement econòmic de la parròquia: el naixement de Caldea primer i el projecte d'ampliació del centre termolúdic posteriorment –una ampliació que es va aprovar precisament durant el darrer mandat comunal.

Les mostres de condol, com és lògic, arribaven també dels qui foren companys de partit. El president del PS, Víctor Naudi, deia de Casals que era un gran «defensor dels valors humans» i subratllava el seu caràcter «optimista, amb un gran sentit de l'humor». O recordava que era una persona «disposada sempre a donar un cop de mà». De fet, s'havia ofert ell mateix per fer un taller de flors organitzat pel Comú d'Escaldes-Engordany aquest dissabte, i l'actual cònsol, Trini Marín, assenyalava la «generositat» de Casals amb gestos com aquest.

Sens dubte, una pèrdua sentida per a la parròquia i per al país. Però d'un polític exemplar, se'n poden extreure algunes lliçons.

Per a més informació consulti l'edició en paper.