Parlar de crisi ja no genera sorpresa. Aportar dades esfereïdores tampoc fan reaccionar. La crisi s'ha convertit en una conjuntura de normalitat, malgrat que està ocasionant estralls en tota la societat. Ahir parlàvem del teixit empresarial, bàsic per al funcionament de l'economia andorrana. Molts empresaris i petits comerços han fet gran esforços per intentar subsistir fins que s'han esgotat els recursos i han hagut d'abaixar les persianes, amb el drama que això suposa per al patró i per als treballadors. Així, d'ençà que va esclatar la crisi internacional, la qual va arribar poc després a Andorra, un total de 792 empreses s'han presentat en liquidació per tal d'iniciar un procés de tancament. Els anys 2009 i el 2010 van ser els anys amb més processos oberts, i després d'un petit respir durant l'any passat, sembla que aquest 2012 va camí de tornar a elevar-se com fa dos anys. Els tancaments, per tant, segueixen sent una de les problemàtiques de l'economia andorrana. S'ha generat un confiança, creiem que excessiva, en l'obertura a la inversió estrangera, com per si sola fos la panacea als problemes del país, que són molts. Primer de tot cal recuperar la confiança, però això només s'aconsegueix recuperant la normalitat.

Segons dades facilitades pel Govern, l'any 2008, any de l'esclat de la crisi econòmica, fins a 168 empreses es van presentar en liquidació. L'any 2009 i el 2010, ja en plena crisi andorrana, les xifres es van elevar fins a 195 i 194 respectivament. L'any passat es va viure una pausa, una certa regressió, ja que van iniciar processos de liquidació 36 empreses menys que l'any anterior, fent un total de 158. Però aquest any tornen les xifres elevades. En menys de cinc mesos ja s'han iniciat 77 processos. És a dir, la meitat dels de l'any passat. Ja ens van avisar que al 2012 ho passaríem malament,i el Govern ja porta el temps suficient com per deixar de mirar pel retrovisor. Confiem en què algunes de les mesures adoptades, com el comerç exprés o els canvi en la cessió urbanística serveixin per alleujar la situació, i que s'aconsegueixi incrementar el nombre de turistes, especialment dels mercats més interessants. Hem de ser conscients que el fet de ser un petit país ens permet una major flexibilitat a l'hora d'actuar, però també una gran influència de la dependència externa. S'ha d'estalviar, però també invertir per alimentar el teixit empresarial. La situació és extrema, i sense la intenció d'avivar l'alarmisme, només cal veure com s'incrementen els ajuts socials per part del Govern i dels comuns. Des de l'exterior ens han d'aportar riquesa quan es disposi d'un marc discal que aporti confiança, i des de l'interior s'ha de pensar en l'empresari del país, que al cap i a la fi ha estat el que fins ara ha sustentat i ha aportat riquesa a Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.