LLa majoria d'UL-DA al Comú de Sant Julià de Lòria ha adoptat la sensata decisió de congelar les darreres fases del macroprojecte de Naturlàndia, una decisió que compta amb el suport de l'oposició i que suposa un gir brusc al projecte original. Naturlàndia ha estat objecte de discrepàncies, d'una banda els que s'oposaven a actuacions en un medi natural incomparable i per l'altre els dirigents locals que creuen que la Rabassa han de ser fermament el revulsiu que tant busquen per a la comunitat laurediana.

Però el projecte original, dissenyat amb un entusiasme emmarcat dins d'una crisi en què ens deien que tenia brots verds ha perdut tota la seva essència en aquets moments tan durs de crisi econòmica. El projecte original no veurà el llum, de moment. Naturlàndia inaugurarà a la tardor el seu anhelat parc d'animals, amb óssos bruns, una manada de llops, llúdrigues i marmotes. Però el que havia de ser el primer pas d'un projecte més gran, amb serveis com hotels i botigues, queda descartat.

Gil subratlla que ara per ara no es durà a terme cap més fase de les previstes. Se'n van plantejar dues, que requerien una inversió de 7,3 milions d'euros –aquesta primera del parc d'animals va necessitar una inversió de 4,6 milions–, a més d'un centre esportiu d'alt rendiment i fins i tot un telecabina per connectar el Camp Base amb el Planell de Conangle. Qualsevol nova inversió requeriria d'una nova ampliació de capital, difícil d'assumir en els temps actuals, i més tenint en compte que no es van aconseguir vendre la totalitat de les accions de l'ampliació duta a terme l'any passat per la primera fase.

Així doncs, Naturlàndia posarà punt i final a la seva inversió de totxo aquesta tardor, amb la finalització del parc d'animals, que comptarà amb un observatori i un amfiteatre. Gil va assegurar que les edificacions no es veuran un cop acabada l'obra ja que quedaran integrades en la natura.

Es tracta d'una decisió encertada. Ara no és el momento, això és segur, i queda molt temps per endavant, primer per comprovar com respon el públic a la nova ampliació i, després, per decidir si es fan noves actuacions, quines, com i de quina manera

La cònsol descarta l'aposta per més totxo i formigó –segons les seves paraules– i mantindrà el projecte en el seu format intermig. També servirà per valorar la resposta de la millora en aquesta zona i conèixer amb més exactitud si futures noves inversions seran rendibles o no cal apostar per obres faraòniques que després acaben costant els diners dels ciutadans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.