El Consell General va aprovar ahir la Llei contra el tabaquisme passiu ambiental. Un esdeveniment doblement rellevant: d'una banda, perquè es tracta d'una mesura valenta en favor de la salut pública i, de l'altra, perquè suposa la culminació, amb èxit, de la primera iniciativa legislativa popular (ILP) de la història d'Andorra. Als seus impulsors, encapçalats per la periodista Noemí Rodríguez, se'ls ha de felicitar i, alhora, donar les gràcies, tant pel que suposarà el desplegament d'aquesta llei com pel fet d'haver obert camí.

Una camí –tot sigui dit– no gens fàcil, encara que la possibilitat que una desena part del cens electoral presenti una proposició de llei al Consell General està reconeguda tant a la Constitució com al Reglament de la institució parlamentària. El que passa és que aquest procediment no està regulat i, durant tot el procés de recollida de signatures per impulsar la ILP contra el tabaquisme passiu, van sorgir dubtes i es va fer palesa la necessitat d'aquesta regulació.

Formalment, el que es va aprovar ahir no és la proposició de llei avalada per més de 2.200 signatures, ja que l'extinció prematura de la legislatura anterior va fer que la seva tramitació quedés estroncada abans d'arribar al ple del Consell General. No obstant això, els dos grups parlamentaris presents al Consell en l'actual legislatura van acordar recollir la proposta i donar-li continuïtat presentant una proposició de llei si no idèntica, sí amb el mateix esperit.

L'actual Sindicatura ha manifestat la voluntat de regular no només les ILP, sinó també les peticions populars i les compareixences davant del Consell General, per tal que aquestes es puguin dur a terme amb el màxim de garanties per a totes les parts. A més de clarificar qüestions procedimentals, s'ha de garantir que qui signa una ILP coneix el contingut de la proposició de llei, que signa efectivament per aquell text i que ho fa per a un període determinat. A banda que, des del mateix Consell General, es podria arribar a assessorar els impulsors d'ILP, per exemple perquè no se sol·lapin iniciatives.

En un moment en què tot gira a l'entorn de l'economia, una regulació d'aquest tipus pot semblar una qüestió menor. Però el cert és que seria un avenç important en favor de la qualitat democràtica i de l'exercici dels drets de ciutadania garantits constitucionalment. A les portes de celebrar el 20è aniversari de la Constitució, aquest seria un bon regal.

Per a més informació consulti l'edició en paper.