«La societat andorrana està patint». Són paraules del cap de Govern, Toni Martí, en l'entrevista a EL PERIÒDIC, i publicada justament ahir, quan Càritas andorrana va fer públic el seu informe anual que corroboren les paraules del cap de l'Executiu. El ciutadà està patint, i molt, i la pobresa s'està enquistant de tal manera que ni els ajuts públics són suficients per pal·liar la situació de moltes persones.

Segons la Memòria es constata l'augment progressiu dels últims dos o tres anys d'usuaris joves (35%) amb molt poca formació i una experiència molt limitada en sectors molt concrets», i també hi ha un increment de persones soles que arriben al 41% dels beneficiaris. Són persones que porten molt de temps a Andorra però no han fet xarxa ni tenen la família aquí. En ambdós casos, tenint en compte la situació del mercat laboral, la seva reinserció en la societat és molt complicada, segons l'ONG. Durant el 2011, Càritas va atendre un total de 1.232 persones o famílies en els seus programes socials d'àmbit nacional, un 5% més que el 2010, ja que molta gent ha marxat del país, i per tant s'ha d'entendre que l'increment seria major sinó fos per les característiques socials d'Andorra.

En primer lloc, és preocupant l'augment dels usuaris joves. S'ha d'entendre que són víctimes de l'època de bonança, quan el mercat laboral podia absorbir tota la demanda i del boom immobiliari, quan la construcció pagava sous astronòmics. És de suposar que molts d'aquells joves van optar pel camí més atractiu, com era en aquells moments deixar d'estudiar, de formar-se, de preparar-se per encarar el futur, i van triar l'alternativa més còmode, com era treballar i rebre una bona nòmina cada més. Ara són víctimes del sistema, persones amb escassa preparació i per tant amb moltes dificultats per trobar una feina en plena tempesta de l'atur. Es tracta d'un veritable drama davant el qual la societat i les institucions no poden quedar impassibles. Igualment amb la gent gran o les persones soles que ni disposen de cap mena de recurs i que no disposen de cap altre opció que acudir a l'atenció de Càritas per poder subsistir. Ens anomenem primer món, ens considerem un estat de benestar, i encara presumim de país ric per renda per càpita, mentre la pobresa ens envolta i moltes persones ho estant passant malament.

Només es pot exigir més esforços i sensibilitat a les administracions públiques en forma d'ajudes, que no seran més que pegats transitoris perquè l'autèntica solució passa per la millora de l'economia i la creació de nous llocs de treball.

Per a més informació consulti l'edició en paper.