Ha parlat clar i sense embuts el ja exambaixador de França, Jean-Pierre Berçot en l'entrevista d'ahir a EL PERIÒDIC D'ANDORRA, de fet en el seu comiat –el nou ambaixador és ja oficial des de divendres. En aquesta entrevista hi ha manifestacions que no tenen rebuig, i de les quals caldrà prendre nota de forma clara. La primera d'elles, el diplomàtic incideix en les relacions de bon veïnatge d'Andorra amb els països veïns, però és prou eloqüent quan es nota certa queixa perquè a vegades l'atenció cap el nord no ha estat tan intensa. I va més enllà, no només per la dependència d'Espanya, sinó que rotundament deixa anar que no serà l'Amèrica Llatina la que ens ajudarà a progressar. Prenguin nota pel que fa a les pomposes assistències a les Cimeres Iberoamericanes on, sincerament, el ciutadà no sap que pinten els representants andorrans allà.

I anotin també aquesta frase: «La simbiosi entre Andorra i París va néixer de la crisi». Una veritat com un temple. Andorra forçosament ha de mirar cap a la Unió Europea, i el camí passar forçosament per París, ja que França, juntament amb Alemanya, comanden els destins de l'euro i França és en aquests moments l'aliat que més pot ajudar a Andorra. Almenys això es desprèn de les paraules de l'exambaixador gal, que recorda que l'episodi viscut amb la pressió a Andorra per la seva catalogació com a paradís fiscal va ser dur i complicat però que no hi havia una altra alternativa. I és cert, perquè amb Sarkozy o sense, els paradisos fiscals –alguns– tenien els dies comptats, i Andorra estava en aquesta llista. És cert que hi ha hagut molta hipocresia i que continuen havent paradisos fiscals –la City de Londres la primera– però el camí iniciat per Jaume Bartumeu i seguit per Antoni Martí era l'única via per integrar Andorra dins d'Europa i dins de l'homologació i de la normalitat i evitar la discriminació que fins ara havia patit.

Hi ha més perles, com quan l'ambaixador mostra el seu convenciment que Andorra ha d'estar integrada a la Unió Europea, i ho afirma amb la convicció de que s'ha de fer mantenint les pròpies especificitats i mai amb el mateix nivell que altres Estats més gran. Ho diu amb contundència i això demostra que França entén la posició d'Andorra, la qual cosa és garant de que Andorra ha d'afrontar aquest trajecte sense por perquè França i, en menor mesura Espanya, poden transmetre a Brussel·les aquesta identitat que ens identifica i que alhora ens fa diferents d'altres països, sense que això signifiqui que Andorra no ha d'estar present en l'escena internacional treballant des de dins per ser acceptats a l'exterior.

Per a més informació consulti l'edició en paper.