S'han diluït. Aquesta és la única explicació plausible per a l'estranya desaparició de l'hipotètic fons que hauria d'existir acumulant uns tres milions d'euros pel 2% de retenció que els policies paguen de les seves nòmines, excepte els agents que es van integrar després de la llei del 2004.

És l'actual Govern qui s'ha trobat amb la patata calenta, i té la seva part de responsabilitat en proporció al temps que està al capdavant de la gestió de les finances públiques. Però és una herència que ha anat passant de govern a govern fins que dimarts el ministre Jordi Cinca, davant l'estupefacció dels representats sindicals, va reconèixer que es desconeix el parador d'aquests diners. Vaja, que no hi són perquè s'han gastat en el dia a dia en comptes de crear un fons i gestionar-lo adequadament per treure el màxim rendiment.

Tothom pot imaginar l'empipament dels policies quan el que està en joc és, precisament, una part de la jubilació per a la qual han anat pagant i pensaven que estava en bones mans. S'ha de suposar –és el supòsit més realista– que l'arrel d'aquest problema té el seu origen en l'època de bonança econòmica i quan l'Administració disposava de recursos suficients per pensar que podria fer front a tots els costos que se li presentessin. No hi va haver control ni rigor en la gestió, i l'arribada de la tempesta econòmica en forma de crisi no la va ensumar ningú, pensant innocentment que el creixement era una tendència sempre a l'alça.

I la patata calenta d'aquest complement de cotització ha anat passant de gabinet a gabinet sense que ningú hi posi remei, amb la pràctica tant andorrana de que qui dia passa any empeny.

Doncs bé, s'ha arribat al límit i el gabinet taronja ha d'assumir la seva responsabilitat que li han atorgat les urnes. És cert que es tracta d'un problema heretat, però hi ha una caixa buida i l'única solució passa per omplir-la, perquè es tracta del 2% que la majoria de policies han pagat del seu sou per aconseguir un complement que es tradueixi en una pensió de jubilació del cent per cent.

No valen més solucions ni cal perdre el temps amb la via judicial, perquè la situació és tant evident que, malgrat que el Govern té també la caixa buida, ni li toca més remei que solucionar aquesta situació tan incomoda.

De moment a partir d'aquest mes la retenció anirà a parar a un fons específic, però caldrà veure com s'acaba resolen els aproximadament tres milions d'euros que el mateix Govern admet que haurien d'estar acumulats d'aquestes aportacions dels policies.

Per a més informació consulti l'edició en paper.