No s'acaben d'entendre les crítiques a Jean Pujol, resident a Andorra des de fa molts any, advocat i conseller de l'Assamblée des Français à l'Étranger, per expressar de forma lliure la seva opinió sobre determinats apartats del Conveni per evitar la doble imposició entre França i Andorra, el primer d'aquestes característiques que se signarà i que d'alguna manera podria servir de model per a la resta.

D'un banda, l'ambaixador sortint, Jean-Pierre Berçot, qualifica d'indignes les manifestacions, i ahir el representant del copríncep francès, Christian Frémont, va dir que no és correcte que un francès parli de problemes francesos quan es troba a l'estranger, referint-se a Jean Pujol, i es va mostrar en la línia de les manifestacions de l'ambaixador Berçot. Frémont va assegurar que el conveni no serà dolent per a Andorra, i que, en tot cas, aquesta qüestió és «un problema francès».

Primera relliscada, perquè si el conveni és dolent, serà principament un problema per a Andorra, que és el país que vol acabar amb la penalització a les seves empreses i busca l'externalització i també inversors forans.

Però deixant de banda l'àmbit de les opinions, ahir l'Executiu va donar resposta amb arguments als dubtes que planen sobre aquest primer CDI. Ahir el ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va comparèixer per clarificar els comentaris que s'han fet al voltant del conveni de doble imposició amb França, atès que el Govern entén que són opinions que generen molta confusió negativa tant en el seu contingut com en els interessos d'Andorra. Saboya va indicar que la clàusula que apareix en el conveni té per objectiu deixar palès que els dos països es comprometen a regular l'aplicació d'un impost per als exiliats fiscals quan França l'implanti, però que l'estat veí té potestat per decidir sobiranament si vol implantar aquesta nova figura. A més, el ministre va assegurar que el conveni no és cap obstacle per a l'obertura econòmica, sinó al contrari, i va afegir que els articles que parlen dels establiments permanents segueixen el model OCDE, per la qual cosa les empreses franceses tindran els mateixos condicionants per establir-se a Andorra que en qualsevol altre país que segueixi el model estàndard.

Serà necessari confiar en el treball de l'Executiu i que les bones relacions amb França no suposin futurs problemes. Sí és cert que el que es vol és l'homologació des del punt de vista que Andorra no sigui vist com un país opac, aquest és un bon inici. Amb tot, totes les opinions són respectables i no sempre les lectures coincideixen. L'aplicació del CDI donarà o traurà raons.

Per a més informació consulti l'edició en paper.