El sindicats van aprofitar ahir l'1 de Maig per fer balanç i repàs de la situació laboral del país. Un balanç que en la majoria de països s'ha fet amb una gran manifestació del treball, que porta als carrers a sindicats i treballadors, per seguir reivindicant els seus drets, minvats en aquests temps de crisi. «Però aquí a Andorra no tenim res a celebrar», es plantegen des l'USdA, i per tant, consideren que no hi havia opció a fer una manifestació.

Els representants sindicals dels treballadors lamenten que no hi ha res a celebrar, sobretot perquè aquest any s'ha fet «un pas enrere», tenint en compte que de nou, i després de la modificació de la legislació sobre els horaris comercials, aquest 1 de Maig torna a ser jornada d'obertura de comerços. L'any passat la llei socialdemòcrata va fer de l'1 de maig jornada d'obligat tancament.

Amb tota humilitat, creiem que els sindicats s'ha equivocat. En substitució de la tradicional manifestació del Dia del Treball, l'USdA, conjuntament amb el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAD), van organitzar durant tot el matí taules tancades de debat en les quals s'hi va convidat a tota la societat civil, als partits polítics i a diverses entitats.

El d'ahir no va ser una anormalitat més. L'anormalitat s'allarga des de la proclamació de la Constitució, en més d'un dècada en la qual el sindicalisme no ha sabut o no ha pogut implantar-se. Tots sabem la poca consciència de molts treballadors del sector privat i de les dificultat que posen alguns empresaris per facilitar a les seves empreses les eleccions de delegats dels treballadors i, per extensió, que aquests s'hi vagin incorporant als sindicat majoritari, l'USdA en aquest cas, que es nodreix bàsicament d'empleats de la funció pública.

Però de la mateixa manera creiem que els sindicats havien ahir d'haver sortit al carrer, encara que fos de forma simbòlica, minoritària, però ser-hi presents. S'han equivocat, perquè aquesta decisió els hi resta protagonisme, força per demostrar que hi són i per exigir estar en segons quines taules de negociació.

S'ha fet un pas enrere. El ciutadà és plenament conscient que mols treballadors ahir estaven ocupats a la feina i que altres hi estaven de pont festiu, i que la idiosincràsia andorrana no ajuda a l'hora de mobilitzar a la massa.

No hagués important el nombre de persones al carrer, i sí en canvi el fet de fer acte de presència. Realment és tot una anomalia, però també per la decisió sindical de fer un acte a porta tancada, el que demostra que continua havent por a donar la cara i a expressar-se lliurament per part de moltes persones quan hi estan els sindicats pel mig.

Per a més informació consulti l'edició en paper.