«Estem farts de paraules, volem fets». Aquest era el comentari ahir d'un lector sobre la N-145 i que expressa el sentiment majoritari dels ciutadans d'aquest país. El ministre de Territori, Jordi Alcobé, va fer el que havia de fer, com és transmetre a Madrid la preocupació andorrana per l'estat lamentable i tercermundista de la carretera N-145, una via de les més transitades de Catalunya i que uneix dos països, amb el trànsit de transport de mercaderies que això suposa. Però, pel que sembla, el ministre va rebre un copet a l'esquena i bones paraules, però no fets. La ministra espanyola de Fomento, Ana Pastor, es va comprometre a trobar «una solució en breu». És a dir, res, perquè no es tracta d'un tema nou i la inversió per finalitzar les obres és mínim: només 15 milions d'euros, una misèria per molt escenari de crisi que es vulgui justificar.

Els fets: el pressupost espanyol per a aquesta any només preveu una inversió de 3,3 milions d'euros. Vaja, com per arranjar uns quants quilòmetres, però en cap cas per endreçar totalment la via i acabar el projecte.

Actualment la carretera és un punt negre, perquè es troba a mig fer i és un tram d'alta perillositat per als conductors. S'esperava més receptivitat per part de Pastor, però Andorra no pot fer més que traslladar el neguit per tantes promeses sobre la N-145 que han quedat en paper mullat.

Per a Andorra, on totes les mercaderies arriben per carretera, i que té una dependència exclusiva de les comunicacions viaries per a l'oferta turística, el projecte és essencial. Les obres es van reprendre i la finalització es va marcar per al 2013. No es requereix cap partida multimilionària per a un país com Espanya. El juliol passat, Martí va recordar al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, els compromisos d'Espanya per a l'acabament d'aquesta via estratègica. Per la seva part, el mandatari socialista va expressar la voluntat d'impulsar les obres i donar la màxima celeritat, per tal d'agilitzar l'acabament d'uns treballs, que actualment es troben al 40% de realització.

Però hi ha hagut canvi a la Moncloa i la carretera continua rebent promeses, però en el mateix estat intolerable. Alcobé va fer arribar el missatge, i cal esperar que aquest «aviat» de la ministra no es converteixi en una obra eterna, sinó que es pugui desencallar alguna partida per a aquest any, ja que esperar al 2013 semblaria excessiu i deixaria sense credibilitat als actuals mandataris del PP. Mentre, no quedarà altre remei que continuar salvant obstacles a la N-145.

Per a més informació consulti l'edició en paper.