El grup parlamentari demòcrata ha enllestit el paquet d'esmenes al projecte de llei d'inversió estrangera i, de passada, ha volgut aclarir el per què de la pròrroga que van demanar: les patronals i diversos col·lectius professionals havien contactat amb ells amb l'objectiu de fer les seves aportacions al text i això els va obligar a prendre's uns dies més. D'aquestes aportacions, algunes s'han traduït efectivament en esmenes i altres, en canvi, han estat desestimades –com ara la petició de la Cambra d'elaborar pel seu compte un informe no vinculant sobre les empreses que es vulguin instal·lar al país. És lògic, d'altra banda, que una demanda com aquesta hagi caigut en sac buit: com van assenyalar les conselleres demòcrates Olga Adellach i Sílvia Calvó, ja hi ha tècnics de Govern capacitats per fer aquests informes i –no ens enganyem– la Cambra és part interessada en aquest assumpte, cosa que podria desembocar en un «conflicte d'interessos» i abocar dubtes sobre el seu criteri.

Respecte a les famoses salvaguardes, el grup demòcrata afirma haver elaborat una esmena que donarà «més coherència al text i més seguretat jurídica» als inversors, tot i que no van voler concretar la fórmula per la qual han optat. El que està clar és que, si hi ha d'haver més concreció, serà en el reglament que desplegui la llei. Al capdavall, tal com va dir el ministre Jordi Alcobé el seu dia, una llei que vagi en excés al detall acaba resultant inviable perquè no es pot preveure, en cap cas, tota la casuística possible.

El Govern –govern actual i governs futurs– tindrà la paella pel mànec, és ben cert. Però és que per això és el Govern. Que ha de vetllar per l'interès general per damunt de qualsevol altra consideració és una qualitat que se li pressuposa i que se sotmet a l'examen de les urnes cada quatre anys.

En fi, tot i que les esmenes arriben més tard del previst, benvingut sigui el retard si ha servit per generar consens amb patronals i col·lectius professionals. El projecte de llei d'inversió estrangera és l'espina dorsal de l'obertura econòmica, que no deixa de ser el full de ruta de cara a consolidar, a mitjà i llarg termini, un model econòmic sostenible per al nostre país. Per tant, és desitjable que qualsevol passa que es faci, es faci amb el màxim de suport possible. No hi ha cap capità a qui li agradi girar-se un dia i adonar-se que la tropa ha anat perdent efectius...

Amb tota probabilitat, la llei estarà aprovada abans no finalitzi l'actual període de sessions al juny. I haurem fet un pas de gegant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.