Sant Jordi és una diada cultural, d'acord. Però també és una diada cívica. És el nostre particular dia dels enamorats, però és sobretot el dia de l'amor: a la llengua, a la literatura –catalana i universal– i a la identitat col·lectiva.

La identitat col·lectiva. Un dels pilars de la cohesió social que, lluny de ser un corpus de valors estàtics i inamovibles, evoluciona amb el temps i les aportacions d'aquells que integren la societat. No és un element d'exclusió, al contrari: és un important element d'integració, complex, difícil de descompondre en les diferents partícules que el conformen.

Aquests dies, arrel de la proposició de llei que pretenia rebaixar els anys per accedir a la nacionalitat, i que va ser rebutjada per la majoria demòcrata, s'ha parlat molt –almenys a les esferes polítiques– de quina és la pedra angular de la integració. ¿Els drets econòmics? ¿Els drets polítics? ¿Les diferents xarxes socials a les quals pertany un ciutadà –nacional o resident? ¿Els serveis públics?

Segurament tots ells són factors que permeten que cadascun dels individus senti que pertany a un projecte col·lectiu, que té les seves arrels en el passat i en la Història, però que ha de ser, per damunt de tot, un projecte de futur.

En una jornada com la d'avui, passejant entre les parades de llibres i roses, escoltant alguna de les lectures públiques, visitant alguna exposició, és molt probable que ens envaeixi l'esperit de Sant Jordi. Aquest esperit cívic al qual ens referíem, intangible i que, tot i ser immaterial, es percep perfectament.

I és per aquest motiu que hauríem de desitjar que Sant Jordi fos tots els dies. Una mica com quan se celebra el Dia de la Dona, el 8 de març, i tothom coincideix que la igualtat d'oportunitats, més enllà de proclames i manifestos, hauria de ser una realitat tot l'any.

Aquest Sant Jordi del civisme és una clara manifestació, no només d'identitat, sinó de convivència, de respecte, d'intercanvi. I a aquest Sant Jordi tant li fa que plogui com que faci sol. Perquè sí que s'expressa al carrer, però no només.

Això no vol dir que no desitgem que faci bon temps. Ho desitgem per tots els actes que s'han organitzat a l'aire lliure i també perquè les parades facin calaix. Al cap i a la fi, no ens podem abstreure d'un context ja de per si prou difícil com perquè, a sobre, faci mal temps.

Regaleu llibres. Regaleu roses. Regaleu un bocí d'aquesta festivitat que, exaltant la cultura, ens agermana. Que tingueu un feliç Sant Jordi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.