El Consell General va debatre ahir la proposició del Grup Socialdemòcrata per rebaixar a 15 els anys necessari per aconseguir la nacionalitat andorrana. Com era d'esperar, no hi va haver-hi cap sorpresa, tant el Grup Demòcrata com el Govern havien expressat la seva oposició a tractar ara aquest tema i, si hem de fer cas a les declaracions de Toni Martí, serà un afer que s'abordarà al llarg de la legislatura, però no ara. L'Executiu taronja ja va emetre el seu criteri, i per tant la discussió d'ahir a la cambra parlamentària era un pur tràmit. El principal argument utilitzat per l'Executiu és que la integració de les persones no depèn tant de l'accés als drets polítics com dels drets econòmics, que ja es contemplen al projecte de llei d'obertura econòmica. Tot i així, afirma que s'entén i es comparteix la voluntat «d'avançar cap a una major integració i cohesió de la societat andorrana», i que la voluntat no és ajornar el debat de la nacionalitat de manera indefinida, sinó vincular-lo a l'aproximació d'Andorra a la Unió Europea

Tot i això, i considerant que «l'acció conjunta de nacionals andorrans i residents estrangers ha estat un dels motors de progrés i de creixement de la societat», i que «totes les accions que vagin encaminades a incrementar el grau d'integració i cohesió socials mereixen una especial atenció», apunta l'Executiu que «és erroni pretendre vincular la integració social només amb l'accés a la nacionalitat per naturalització».

Es tracta d'una resposta massa genèrica. A ningú se li escapa que el cap de Govern, Toni Martí, no tindria cap inconvenient per rebaixar el llindar actual, però aquest és un tema difícil de tractar en el si de DA perquè generaria fortes tensions i discrepàncies, i per tant el Govern és conscient que per interessos polítics és millor ara no dispersar sinó centrar-se en aquells temes que els polítics taronges consideren prioritaris.

Com ja hem dit en altres ocasions no compartim el criteri, i sempre hem defensat la rebaixa de l'accés a la nacionalitat com un fet natural. Com una obertura més dins d'aquest clima oberturista. El que sí hauria de preocupar als polítics, i molt, és que la nacionalitat andorrana està perdent atractiu, no ja només en aquells que fa més de 20 anys que hi resideixen i que mantenen la seva nacionalitat d'origen, sinó en les noves generacions, ja que molts joves mantenen la nacionalitat dels seus pares i descarten fer-se andorrans. Aquest és el veritable tema de fons, que no pot passar desapercebut i que no s'ha d'ignorar mirant cap a una altra banda. L'oberturisme, en tot cas, només pot fer que beneficiar i ajudar a adoptar nous andorrans, per convicció i estima a la nova pàtria.

Per a més informació consulti l'edició en paper.