Les estratègies de turisme són la mare del corder. D'elles depenen en gran part l'èxit o el fracàs de les diferents temporades, com la resposta dels mercats emissors dels visitants. Quan es van obrir les oficines de turisme es va fer amb bombo i platerets, com la panacea del que havien de ser els altaveus d'un país anomenat Andorra amb una oferta insuperable, cercant les ubicacions més luxoses i cèntriques per tal de donar una bona imatge.

Doncs bé, forrellat a les oficines. Als 2013 no funcionarà cap d'elles: Madrid, París, Barcelona i Brusel·les. Les ambaixades han de quedar a banda. Se suposa que a ningú se li passarà pel cap traslladar una responsabilitat que no li pertoca a les seus diplomàtiques i per a la qual tampoc estan preparades.

El canvi d'estratègia és rotund. La comanda el Ministeri de Turisme, però darrere hi és Andorra Turisme. De fet, Budzaku ja va avançar en la seva ponència al Congrés de neu i de muntanya que s'està treballant en un nou pla estratègic de comunicació, en el qual les noves tecnologies prenen un paper rellevant, i que cerca optimitzar recursos destinats.

Encara que la prudència els hi obliga i no han volgut fer declaracions excessives, ens consta que els hoteleres estan enfurismats pel nou rumb en la política de turisme.

És cert que algunes oficines suposaven un cost massa elevat, però també era possible buscar ubicacions més modestes i econòmiques. S'ha optat per la versió més contundent, com és posar el cadenat a totes les dependències.

Però aquest no ha de ser el principal motiu de preocupació, sinó quina és l'estratègia que es vol seguir. Andorra Turisme ho ha d'explicar de forma clara i ràpida, perquè són molts els implicats que depenen de l'evolució del turisme.

Hi ha preocupació, ho repetim, perquè a falta d'una puntualització oficial, hi ha qui pensa que s'opta per una política més agressiva pel que fa a ofertes i preus. Vaja, tot el contrari al desitjat turisme de qualitat que tant ha donat de parlar però que s'ha vist amb compta gotes.

Per això s'encenen totes les alarmes. No volem dir que les polítiques agressives a l'estil Eurodisney o Portaventura no siguin compatibles amb el treball constant en aquells mercats que ara interessen per la qualitat i el poder adquisitiu dels seus viatgers, sinó que s'ha de ser molt prudent per deixar enrere un treball de molts anys i començar de nou des d'una altra perspectiva.

Com no podria ser, desitgem que Andorra Turisme l'encerti i que l'aval del ministre tampoc sigui errat, perquè no es tracta d'un joc, sinó d'una decisió que tindrà conseqüències: positives o negatives.

Per a més informació consulti l'edició en paper.