Malauradament, ens hem de repetir. Aquesta vegada l'accident mortal no ha estat a les nostres carreteres, però les víctimes sí que eren d'aquí. Amb motiu dels dos sinistres gairebé seguits del mes de novembre –en què van perdre la vida un motorista de 36 anys i una vianant de 38 anys– vam publicar un article editorial on insistíem que els accidents de trànsit són una xacra que pateix la nostra societat als quals no podem –ni volem– acostumar-nos-hi.

No ens podem acostumar al degoteig d'accidents com si fossin inevitables. Ni els podem assumir com si fossin fets aïllats, puntuals. No ens cansarem de dir que no tot es redueix a una imprudència de fatals conseqüències, a la pluja torrencial d'un dia, a alguna circumstància fortuïta que no es podia preveure de cap de les maneres.

La sinistralitat a les carreteres i als carrers es podria reduir prenent les mesures necessàries, eliminant els factors de risc que són efectivament suprimibles. I en aquest sentit hem de felicitar-nos que el Govern inverteixi en barreres per millorar la seguretat de les motocicletes a les carreteres.

Amb això, però, no n'hi ha prou. La inseguretat viària ens afecta a tots: vianants, ciclistes, motoristes, conductors. Pensant en els vianants, denunciem una vegada més el perill que suposa el pas de zebra que hi ha al pont de París, just on conflueixen els vehicles que baixen de la rotonda de la Dama de Gel, des d'Escaldes-Engordany, amb aquells que, provenint de Bonaventura Armengol, fan tot el tomb per anar a buscar l'avinguda de Meritxell o el carrer de Prat de la Creu, a Andorra la Vella.

Els ciclistes, pel seu cantó, es troben amb carreteres sense voral o amb un voral ridícul i desigual, amb clots. Per no parlar de la nova rotonda d'Encamp, a la boca est del túnel dels Dos Valires, que a banda de no tenir voral obliga els ciclistes a fer perillosos canvis de carril.

Els motoristes no només se la juguen amb les barreres de protecció. Pateixen especialment als encreuaments perillosos i també en algunes rotondes. Igual que els conductors en general. Però ja se sap: el xassís d'un cotxe o d'una furgoneta, si no es va a una velocitat excessiva, sol protegir el conductor en cas d'accident.

Com a societat hem de plantar-nos i exigir les mesures necessàries per reduir la sinistralitat i també per reduir la mortalitat en cas d'accident. La planificació d'infraestructures ha de tenir en compte la seguretat del conjunt dels seus usuaris. I, evidentment, nosaltres també ens hem de responsabilitzar de la nostra conducta quan circulem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.