El Partit Socialdemòcrata està en contra de la Llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, coneguda popularment com la llei de les retallades. És un posicionament políticament legítim, que el grup va defensar al Consell General amb arguments que, tal i com era de preveure, i tal i com va quedar reflectit a la votació, no eren compartits pel grup de DA, que dóna suport al Govern promotor de la llei en qüestió.

Fins aquí, res d'extraordinari. El típic debat parlamentari entre oposició i majoria, majoria i oposició. El que sorprèn és que el grup socialdemòcrata es desmarqui de les al·legacions que el síndic general exposarà demà a la Batllia, amb l'objectiu de defensar la plena constitucionalitat de la llei, abans de conèixer el contingut d'aquestes al·legacions. Els socialdemòcrates, pel que diuen en el comunicat que van emetre ahir, dubten dels arguments que pugui utilitzar pel fet que el síndic pertany al grup parlamentari demòcrata. És a dir, pressuposen que l'argumentari del síndic estarà condicionat pel posicionament polític del seu grup, en comptes de cenyir-se a la defensa institucional d'una llei aprovada al Consell General.

Certament, els socialdemòcrates s'han oposat políticament a la llei des del principi. També és ben veritat que es van desmarcar del que ells mateixos anomenen un «simulacre de concertació», quan la presidenta de la Comissió Legislativa d'Interior va convocar els sindicats dels treballadors de la Funció Pública. Igualment, el conseller Gerard Barcia, en la sessió del 15 de març, va afirmar que la rebaixa del salari s'estava duent a terme «amb un procediment de dubtosa legalitat».

Al final, però, no són els socialdemòcrates els que recorren a la Justícia davant d'una presumpta vulneració de drets, sinó que ho fan els funcionaris. És més, els presumptes drets vulnerats no són els mateixos per a uns i altres –la demanda dels funcionaris és per una presumpta vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical, mentre que Barcia es va referir al dret d'accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics.

En qualsevol cas, la via política és una, i la via judicial n'és una altra. Si els socialdemòcrates van optar per la via política per oposar-se a la llei de les retallades –i els dubtes sobre la seva constitucionalitat es van quedar en un simple argument discursiu–, per lleialtat institucional haurien d'alinear-se en la defensa d'una llei aprovada pel Consell General, amb independència que en comparteixin o no el contingut. I si no volen, doncs que no ho facin, però que tampoc no utilitzin com a excusa unes al·legacions –les del síndic general– que per ara desconeixen, tot pressuposant que, més que una defensa institucional de la llei, contindran l'argumentari polític de DA.

Per a més informació consulti l'edició en paper.