La rescissió, acomiadament o marxa de Catherine Metayer del Cor Nacional de Petits Cantors va obrir un sisme i una ferida que no acabava de cicatritzar. En el seu origen, Els Petits Cantors eren un cor de nois a veus mixtes que comptava amb més de quaranta participants, que tenia la seva seu a l'església de Santa Eulàlia d'Encamp, on es realitzava la formació coral i musical. Amb el seu cant els Petits Cantors transmetien un missatge integrador que traspassa les diferències culturals, socials i lingüístiques.

La finalitat del Cor Nacional dels Petits Cantors era donar a conèixer la cultura andorrana arreu del món. També era funció dels Petits Cantors la difusió de la música sacra, així com la música coral, tant d'autors andorrans i catalans com de compositors internacionals.

Van ser l'orgull de tot un país amb una qualitat a l'alçada dels millors, però les discrepàncies entre el Ministeri de Cultura del Govern del PS i Metayer van suposar la desaparició del Cor i la fugida de tots els seus integrants als Petits Cantors Lliures, un nom amb certa consonància política que ha fet des d'aleshores el seu recorregut, mentre que el Cor oficial, comandat per Elisenda Carrasco en la direcció artística, no ha acabat d'arrencar mentre estava a la recerca dels seus integrants.

Encara ara no s'han aclarit els motius de la desfeta. Es van fer moltes especulacions, però també el Comú d'Encamp es va posicionar al costat de la ministra Vela. L'únic que feia falta per a una reunificació o per a donar un impuls era el canvi de color polític, com molt bé sabien els membres del cantors lliures, i aquesta ha estat la clau perquè Carrasco marxi i Metayer es quedi amb la direcció de l'únic cor.

El Ministre de Cultura ha liquidat el Cor Nacional. Ja és història una de les joies de la cultura andorrana, i els Petits Cantors Lliures queden com els únics representants a Andorra.

El ministre, Albert Esteve, ha cedit a les exigències dels responsables del cor, que es negaven a tornar a dependre del Govern i volien continuar com a cor independent, això sí, amb el suport de diner públic. No serà el mateix, funcionarà com a Fundació amb el patrocini de mesenes i de l'Executiu, però deixarà de ser aquell cor públic amb qui tothom es podia sentir identificat. Desitgem la major de la sort als Petits cantors Lliures, que d'altre banda ja han demostrar la seva vàlua i el seu alt nivell, però sap greu que Andorra no disposi d'un cor nacional. Cultura ha tingut en compte a l‘hora d'adoptar aquesta decisió les limitacions pressupostàries i les dificultats legals i de gestió. En tot cas, no deixa de ser una mala notícia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.