El que els governs d'esquerres no s'atreveixen a dur a terme, els de dretes ho fan sense camp mena de complicació. Així, el Govern espanyol del PP ha decidit en qüestió de dies instaurar una amnistia fiscal per intentar fer aflorar diners que es troben en altres països. Les caixes estan buides i tot s'hi val.

En aquest sentit, té raó el PSC quan argumenta «manca de respecte» als ciutadans que paguen els seus impostos. Això és el que suposa, ha dit, la combinació d'amnistia fiscal per als suposats defraudadors i la disminució del 17% en la inversió en serveis socials. El PSC ha assegurat que «estalviar» no ha de significar «perdonar els impostos als què més tenen». El PSC assenyala que la mesura aprovada aquest divendres pel Consell de Ministres, és una contradicció. «Estalviar», ha dit, no pot ser «perdonar els impostos als que més tenen», a aquells que s'han beneficiat de la bona etapa que va viure l'economia espanyola abans de la crisi.

Dóna tot l'efecte que a Espanya encara no ha calat de forma profunda que Andorra ha deixat de ser un paradís fiscal i que està en la llista de països homologables, perquè sempre que es parla d'evasió fiscal s'apunta directament cap al Principat, barrejant-lo amb altres països que sí que no compleixen amb els seus compromisos.

Mentre que l'ABA, tot i la seva impermeabilitat informativa, sí que ha mostrat la seva preocupació per la decisió adoptada pel govern Rajoy, el cap de Govern, Toni Martí, va voler ahir treure ferro a l'assumpte, respectant l'acord del l'Estat veí i tornant a refermar la plena cooperació entre els dos estats.

S'hauria de dir que ni blanc ni negre. Ni alarmisme excessiu ni indiferència. És clar que l'amnistia tindrà repercussió en les entitats bancàries del país i que alguns estalviadors aprofitaran per fer aflorar els seus diners amb la transparència que ara els hi atorga l'Executiu de Madrid.

Però tampoc es pot parlar de fugida massiva de capitals perquè s'ha de tenir en compte que l'inversor i els estalviadors estrangers saben valorar els avantatges de la banca andorrana, la fiabilitat, seguretat i la baixa fiscalitat del país dins d'uns paràmetres acceptats i homologats.

Andorra ha passat moltes turbulències. Només cal recordar la pressió de l'OCDE o la por a signar l'acord monetari. L'intercanvi d'informació fiscal és una eina excepcional i es va esvair la por a una operació de pesca a l'engròs. S'han superat els obstacles i la mesura de Madrid s'ha de contextualitzar dins de la difícil situació econòmica i la necessitat de rascar allà on s'hi puguin trobar ingressos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.