La pròrroga perquè els creadors que es considerin titulars de drets econòmics sobre la seva obra s'inscrivissin a l'assemblea constitutiva de la Societat de gestió col·lectiva de drets d'autor (Sdadv) que va tenir lloc ahir va expirar fa 10 dies amb un total de 69 sol·licituds registrades al Ministeri d'Economia. Xifra que suposa un considerable increment respecte als 46 autors que van formular la inscripció abans del 6 de març, però que també queda sensiblement lluny del centenar de socis amb què el departament pretenia posar en marxa l'entitat. En qualsevol cas, dóna la raó als creadors que van demanar la pròrroga –entre la convocatòria oficial, el 15 de febrer, i el primer termini, el 6 de març, només van disposar de tres setmanes de marge, i molts van fer tard– i també confirma el bon seny del Ministeri a l'hora de mostrar flexibilitat, ampliar raonablement el termini i donar cabuda al màxim d'autors possible.

Ara comença l'hora de la veritat. Una cinquantena de persones, entre escriptors, editors, músics, productors audiovisuals i artistes, van participar ahir a la primera assemblea de la Societat de gestió de Drets d'Autors i Drets Veïns (Sdadv). Presidida pel ministre d'Economia, Jordi Alcobé, tenia com a objectiu donar informació als assistents sobre la finalitat i funcionament de l'ens, i elegir els membres que, per cadascun dels grups establerts, els representaran al consell d'administració.

Un aspecte important és qui es pot considerar titular d'un dret d'autor, i la resposta és tothom qui acrediti que és titular dels drets sobre una novel·la, per exemple, o sobre una cançó. ¿I com s'acredita, aquesta titularitat? Portant una còpia –un exemplar de la novel·la, un cedè amb la cançó– o el registre notarial de l'obra. De totes formes, la funció de la Sdadv es en primer moment encarregar-se de fixar els requisits i documents necessaris perquè un creador acrediti fefaentment la seva autoria. Es tracta dons d'omplir un buit que és incomprensible a Andorra i que ha estat origen de molts conflictes. Tothom podia tenir l'autoria de tot, pràcticament, i la feina de creadors ha de rebre el seu corresponent benefici per la tasca que comporta. No es tracta de comparar-la amb una desacredita SGAE a Espanya, però finalment s'ha d'aplaudir una iniciativa que pren forma i que acaba amb aquest buit legal que era un llast per als creadors de tots els àmbits. Andorra entra en l'era de la normalitat en aquest camp. Els drets d'autor s'han de protegir, i a més suposa un estalvi important perquè la creació de l'entitat facilita que la societat de gestió de drets d'autor espanyola Egeda condoni 5,2 milions a Andorra Telecom.

Per a més informació consulti l'edició en paper.