Ahir es va donar a conèixer una de les dades més esperades en situació de crisi: la situació de les paupèrrimes arques públiques, que no treuen teranyines, però que poc li falta. És època d'austeritat i de retallades, i no hi ha com compensar la falta de nous ingressos amb l'endeutament creixent de l'Estat; de moment aturant les obres públiques. Sí és cert que hi ha en marxa diversos fronts oberts, entre ells destaca la tan llorejada obertura econòmica, i la recaptació extra que s'hi pugui obtenir de la reforma fiscal i d'altres actuacions.

La situació és crítica, ningú ho posa en dubte. En tot cas el debat polític es basa en l'eficàcia i realisme de les accions empreses o a punt d'aplicar. Sense oblidar el necessari i imprescindible nou escenari de relacions entre el Govern i els comuns, que també tenen molt a dir i a fer per aconseguir superar aquest estat de depressió.

Però com dèiem, ahir l'Executiu va passar comptes sobre la liquidació pressupostària de l'any passat: el tancament de comptes s'ha tancat amb un dèficit de 50,9 milions d'euros, que suposa un 3,86% menys que el que es va donar amb l'execució pressupostària del 2010. El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, va exposar detalladament els resultats aquests, i va indicar que el resultat de dèficit encara és preocupant perquè suposa un percentatge molt elevat del total dels ingressos, i va apuntar també que l'excessiva dependència dels impostos indirectes provinents de les taxes del tabac i els carburants i de l'ISI bancari fan encara menys sòlida l'economia andorrana. Pel que fa als ingressos, al 2011 es van incrementar en un 1,39%, a causa, principalment de les taxes del tabac i de l'entrada en vigor de l'Impost sobre la renda dels no residents, mentre que les despeses van augmentar un 0,62%, donat sobretot per l'increment de les despeses financeres.

L'endeutament de l'Estat no supera el 40% del PIB, que és el que estableix als països europeus, però aquesta dada no és significativa amb un país com Andorra amb tant poca diversificació de l'economia.

En dades percentuals, l'endeutament ha pujat un 6,9%. No és per llençar coets, però s'ha de tenir en compte el llast que suposen les despeses que es deriven de la CASS i l'augment de les despeses socials, dos àmbits que l'Administració central no pot desentendre's de cap de les maneres.

Aquest és per tant l'any clau, on es veurà la profunditat de les reformes i, sobretot, si augmenten els ingressos i la inversió particular, dos fórmules que resulten evidents però que no són fàcils d'aconseguir en aquesta situació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.