Sens dubte, és una bona notícia que hi hagi quatre comuns que vulguin portar a la Taula de Mobilitat de dimarts vinent una proposta que aplica la lògica i el sentit comú a la mobilitat: fer de dos sentits el carrer Valira, entre la rotonda de la Dama de Gel i l'avinguda Carlemany, just al límit entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Perquè en l'actualitat, els vehicles que vénen de la rotonda del KM0 i volen anar cap a la Massana o Ordino han de desviar-se per l'avinguda Carlemany i fer tota la volta al centre comercial per poder accedir al túnel del Pont Pla des de la Dama de Gel. Una volta que implica haver de circular obligatòriament pel principal eix comercial del país, una avinguda que, en èpoques de més afluència de turistes, és plena de gent que passeja i bada aparadors. Una avinguda que hauria de tendir, si no a la vianantització total, sí a la pacificació del trànsit, amb la prioritat invertida.

La mobilitat és un dels factors que es tenen en compte a l'hora de valorar la qualitat de vida en un lloc determinat, ja que avui en dia tendim a fer desplaçaments relativament llargs de forma habitual: per anar a la feina, per portar els fills a l'escola, per anar al supermercat... I bona part d'aquests desplaçaments es fan en cotxe, o a peu però convivint amb els cotxes dels altres.

Al costat de la lògica que hauria de guiar l'ordenació de la mobilitat, amb l'objectiu de fer-la més eficient i finalment més sostenible, un altre aspecte que hi està estretament lligat és la seguretat viària –i les normes que han de garantir-la. Efectivament, les normes de circulació han anat evolucionant amb relació als hàbits dels conductors, les noves característiques dels vehicles i la voluntat d'augmentar la seguretat i reduir la sinistralitat. No fa tants anys que la majoria de conductors ignoraven el cinturó de seguretat per conduir per Andorra, i no era una actitud sancionable, sinó una simple irresponsabilitat voluntària. Tampoc estava prohibit parlar pel telèfon mòbil i, encara en l'actualitat, els cinturons dels seients del darrere són un mer objecte de decoració en alguns vehicles privats.

Però el que abans era considerat un gest habitual, ara està assumit per la majoria, sota l'amenaça de sanció, una eina sense la qual seria difícil mantenir l'ordre a la xarxa viària. Tothom podria identificar carrers que tenen ocupats contínuament un carril de circulació, zones de càrrega i descàrrega també ocupades. Les infraccions són contínues, i sovint l'incivisme d'una minoria repercuteix en importants molèsties per a la resta de conductors i altres usuaris de la via pública. Però aquest és un altre tema, del qual malauradament ens n'hem de fer ressò massa sovint.

Per a més informació consulti l'edició en paper.