L'aigua és un bé escàs. En aquest racó del món, però, estem tan acostumats a obrir l'aixeta i que ragi, que no som prou conscients d'aquesta escassedat. I encara menys perquè el seu preu correspon a la seva consideració de producte de primera necessitat –què òbviament ho és– i no pas al seu valor real.

Per això són tan importants jornades com la d'avui, Dia Mundial de l'Aigua, al voltant de la qual es duen a termes campanyes de sensibilització. Aquest any, a més, el 22 de març arriba després d'un hivern especialment sec, també al nostre país, que ens fa témer un estiu de sequera –per no parlar de les conseqüències que ha tingut ja aquesta sequera d'hivern tant per a l'agricultura i la ramaderia com per a totes les activitats vinculades al turisme de neu. Per tant, aquest inici de primavera, segurament som més sensibles a la necessitat de replantejar els nostres hàbits de consum, individuals i col·lectius.

Sovint es parla d'una «nova cultura de l'aigua», que desenvolupi una gestió sostenible dels recursos hídrics basada en la conservació dels nostres rius i aigües freàtiques, i en criteris d'estalvi i racionalització. I sabem que l'estalvi i la racionalització comencen a casa, amb gestos prou senzills: comprovant que les aixetes quedin ben tancades, arreglant les aixetes que gotegen, tancant l'aixeta mentre rentem plats o ens rentem les dents, dutxant-nos en lloc de banyant-nos, aprofitant l'aigua de rentar les verdures per regar les plantes, etcètera.

Poden semblar gestos petits, amb escassos resultats, però poca broma: una aixeta que goteja pot arribar a omplir tot un got en una hora, cosa que vol dir 24 gots en un dia.

Està clar que les administracions han de donar exemple i incorporar, progressivement, dispositius d'estalvi d'aigua a les seves instal·lacions: airejadors a les aixetes, cisternes de vàter amb doble descàrrega... Igualment, es pot incentivar l'estalvi domèstic facilitant vàlvules reguladores de consum als particulars –subministrant-les gratuïtament o subvencionant-les. En definitiva, hi ha moltes accions, que no són excessivament costoses, que ens permetrien reduir el consum global d'aigua al país.

Avui, Dia Mundial de l'Aigua, com a mínim hi podem pensar. Tots podem aportar el nostre granet de sorra a aquesta «nova cultura de l'aigua»... O potser seria més correcte dir que tots hi podem aportar una gota.

Per a més informació consulti l'edició en paper.