Doncs la decisió del grup parlamentari de DA no s'ha fet esperar més. Després de trobar-se dijous amb els membres del Consell Andorrà de l'Audiovisual, i tal i com estava previst, els consellers demòcrates es van reunir ahir i van decidir que no el renovaran –amb l'actual aritmètica parlamentària, són els demòcrates els que tenen la paella pel mànec. Això sí, el grup està d'acord que «cal una reflexió aprofundida per valorar la legislació que cal desplegar entorn a les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, la situació actual relativa als mitjans de comunicació i les tasques informatives i la situació mediàtica d'Andorra». Dit d'una altra manera, sembla ser que les aportacions que els van fer els membres de l'actual CAA –la major part dels quals estaven en funcions des de l'1 de desembre passat– no han caigut en un sac foradat i els demòcrates són plenament conscients que una cosa és que el Consell, tal i com està plantejat, no respongui als reptes que planteja el sector audiovisual, i dels mitjans de comunicació des d'una perspectiva més global, i l'altra és deixar un buit en aquest àmbit.

Fa pocs dies assenyalàvem que tots els països de l'entorn tenen el seu Consell de l'Audiovisual (a Espanya, són les comunitats autònomes les que disposen d'aquest tipus d'ens) i que això vol dir, simplement, que la majoria dels Estats europeus han cregut en la necessitat de disposar d'un organisme que reguli el sector audiovisual. Però és evident que, quan aquí a Andorra el Consell de l'Audiovisual és qüestionat des de sectors tan diferents, o com a mínim des dels dos colors polítics presents a l'arc parlamentari, hi ha alguna cosa que no s'està fent bé.

Sigui com sigui, el CAA com a tal, o com estava plantejat, desapareix. S'enceta, doncs, una etapa de revisió de l'actual legislació, ja que l'existència del Consell de l'Audiovisual està prevista a la Llei de la radiodifusió i la televisió pública.

Segons va transcendir ahir mateix, la intenció dels demòcrates és crear un nou ens que reguli «tot l'espai comunicatiu andorrà», és a dir, tant els mitjans audiovisuals com els escrits, que doni empara als ciutadans i exerceixi un control en els mitjans de comunicació.

I és clar, cada vegada que es planteja el control dels mitjans, s'enceta un debat que, amb tota probabilitat, confrontarà els posicionaments més diversos. Es parlarà de llibertat informativa, de control polític, de manipulació, etcètera, etcètera. I s'arribarà a una solució –diguem-ho tot– que difícilment acontentarà ningú.

Per a més informació consulti l'edició en paper.