L'àmbit d'aplicació de la llei de mesures de contenció de la despesa pública abasta bona part dels treballadors del sector públic, però no arriba ni als funcionaris dels comuns ni als empleats del Consell General –aquests últims no gaudeixen tampoc de l'estatut funcionarial. El que passa és que, en l'apartat de les disposicions addicionals, el text anomena tant una institució com l'altra, i les insta –amb guant de seda per no entrar en un conflicte de competències– a aplicar mesures similars.

Fa un parell de setmanes, aquest rotatiu avançava que la Sindicatura té la intenció de traslladar les mesures de contenció al Consell General, motiu pel qual la subsíndica general, Mònica Bonell, i el secretari general, Josep Hinojosa, haurien posat fil a l'agulla i estarien analitzant la millor manera de fer-ho.

Als comuns, en canvi, no es preveu una tisorada imminent als salaris dels seus treballadors. Entre altres coses perquè, des dels mateixos comuns, afirmen que ja han fet els deures en aquest àmbit i recorden que el personal ha patit retallades en forma de congelació del salari –sense increment de l'IPC–, supressió dels triennis o congelació del GAdA, entre d'altres.

D'aquesta manera, els nous cònsols –més ben dit, els cònsols nous, excloent per tant Rosa Ferrer i Ventura Espot– es poden estalviar, de moment, el desgast que suposa emprendre mesures impopulars. I Ferrer i Espot, de fet, ja van superar l'examen de les darreres eleccions comunals.

La necessitat d'aplicar mesures de contenció de la despesa en matèria de personal es pot entendre, com ha argumentat en diverses ocasions el ministre Jordi Cinca, com una acció més de cara a equilibrar les finances públiques. Però no deixa de ser comprensible que el Partit Socialdemòcrata insisteixi en la necessitat de reformar la Funció Pública cada vegada que es diu de tocar salaris o complements, encara que un sigui un debat estructural i l'altre pugui ser plantejat de manera conjuntural.

Perquè aquest és un país petit i a ningú no se li escapa que hi ha un cert desgavell estructural en els salaris dels funcionaris i treballadors d'empreses públiques i parapúbliques.

I d'aquest debat estructural, més enllà del de la carrera professional, la mobilitat, etcètera, no se'n podrà escapar ningú. Com tampoc no estaria de més plantejar-se si els treballadors del Consell General no haurien de gaudir de l'estatut funcionarial, amb tot el que això implica de bo i de dolent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.