PUBLICITAT

L'endemà de les retallades

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articulistes exposen postures personals.

És una obvietat: a ningú no li agrada que li retallin el sou. No només per la pèrdua de poder adquisitiu que implica, sinó perquè suposa un canvi de les regles del joc, de les condicions laborals pactades. Per tant, és comprensible que una part del funcionariat es mobilitzi davant les mesures de contenció de la despesa en matèria de personal impulsades pel Govern i beneïdes pel Consell General.

Això passa aquí a Andorra just quan a Catalunya s'estan plantejant noves retallades als funcionaris. Les seves protestes es fonamenten en un argument raonable, però que no demostra una excessiva empatia cap a l'entorn. Un argument que cristal·litza en una pregunta: «¿Per què hem de pagar els funcionaris la mala gestió política –se sobreentén– anterior?».

Dèiem poca empatia perquè la qüestió es planteja com si els funcionaris fossin els únics que pateixen les conseqüències de la crisi injustament. Quan les coses van maldades al sector privat i es produeixen retallades salarials, els treballadors es podrien preguntar exactament el mateix: «¿Per què hem de pagar els treballadors una mala gestió empresarial?».

Buscar culpables de la situació actual, si no és que hi ha fonaments per recórrer a la Justícia, no és ben bé un exercici inútil –perquè pot ajudar a esmenar errors de cara al futur–, però sí que ens condueix a un intercanvi de retrets que no aporta res de positiu ni ens ajuda a sortir-nos-en.

Els funcionaris no es poden convertir en el boc expiatori d'una època en què es pensava que el creixement era imparable. Però el cert és que a ells els toca també assumir una part de sacrifici, sabent que, de moment, tenen la feina assegurada –cosa que molts treballadors del sector privat, malauradament, no poden dir.

El que no pot ser –i en aquest punt cal donar la raó al ministre Jordi Cinca– és que es barregi una mesura que es pren davant d'una situació que és conjuntural (l'aprovació de la Llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal) amb la necessària reforma estructural de la Funció Pública. Això només genera confusió, entre els funcionaris i en el conjunt de la població.

La reforma de la Funció Pública s'ha d'abordar com més aviat millor, aprofitant el document que va resultar de la taula de treball creada pel Govern socialdemòcrata. Això sí, és important que s'abordi sense ressentiments. Quan es diu que no es poden barrejar peres i pomes vol dir això: ni les peres amb les pomes ni les pomes amb les peres.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT