I ja van 19. Cosa que vol dir que, des d'ara mateix, ja podem començar a pensar en el 20è aniversari de la Constitució. No pas en els actes de celebració –que també–, sinó, molt especialment, en allò que ha significat l'aprovació de la Carta Magna per a l'Andorra contemporània; el camí que s'ha recorregut des de 1993 i el camí que es vol recórrer d'ara endavant, en aquest marc constitucional que defineix una estructura sòlida, amb voluntat de perdurabilitat, però no necessàriament inamovible.

La Constitució és «la casa de tots els andorrans», segons la metàfora utilitzada pel síndic general. Una casa que, en 20 anys, ha passat dels plànols a ser un lloc habitable, equipat correctament i amb unes normes de convivència que s'han acabat de definir en les diferents legislatures constitucionals, aprofitant tot allò de bo que ens ha llegat la tradició.

Hi ha habitacions que no estan decorades al gust de tothom. Pensem, per exemple, en els partidaris de reformar la Llei electoral: alguns d'ells no en tenen prou amb canviar un quadre per una fotografia, sinó que proposen moure l'envà. Vaja, modificar de dalt a baix l'article 52 de la Constitució, segons el qual la meitat dels consellers generals «s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l'altra meitat s'elegeix per circumscripció nacional».

N'hi ha d'altres que es queixen que algunes estances han quedat buides, que s'han d'omplir encara de contingut. És el cas de les lleis socials, reivindicades sobretot per la Unió Sindical i un infatigable Gabriel Ubach.

I tot això passa en un context que, al nostre entorn més proper, posa en dubte l'Estat del benestar –és a dir, les polítiques que desenvolupen els principis de l'Estat social i les fites assolides les últimes dècades. Però l'article 1 de la nostra Constitució és clar en aquest sentit: «Andorra és un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social». El qualificatiu «social» forma part, per tant, dels fonaments del país que, entre tots, hem volgut construir. És alguna cosa més que un envà o una paret mitgera.

El 20è aniversari hauria de servir per contemplar la nostra obra, «la casa de tots els andorrans», en el seu conjunt i també en els detalls; per fer memòria, per avaluar la situació actual i per projectar el futur col·lectiu sota el seu aixopluc. Amb el màxim d'implicació ciutadana. En paral·lel a tots els actes lúdics i festius que es puguin organitzar malgrat la contenció. L'efemèride s'ho mereix. El moment ho fa necessari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.