El novembre passat La campanya popular per aconseguir la regulació del consum del tabac en els espais públic tancats va culminar amb la recollida de les 2.000 signatures de suport que feien falta per traslladar la demanda a Sindicatura per aconseguir que la proposició de llei sigui debatuda al Consell General.

Quan resulta que moltes vegades es parla de la poca participació ciutadana en la vida política i social del país, ens trobem davant una resposta clara que es tradueix en una inquietud al carrer que no formava part de l'agenda dels partits polítics.

Els impulsors de la campanya, que evidentment van de mostrar-se molt satisfets, van destacar que s'haurà aconseguit que per primer cop una iniciativa legislativa popular arribi al Consell General. A banda dels més de 2.200 andorrans (el que representa el 10% del cens electoral) que han donat suport a la iniciativa, hi ha també 600 residents que s'hi han adherit, malgrat no tenir dret a vot.

És tracta de tot un èxit i d'una demana licita per defensar els drets dels no fumadors, com passa en la majoria de països. Ara bé, el dubte era saber fins a quin nivell pensaven arribar els legisladors en un país on el tabac és tot un símbol i en una cultura en què el tabac i l'alcohol estan plenament integrats en l'àmbit social.

Doncs bé, amb una amplia majoria el Grup Parlamentari Demòcrata ha arribat al nivell màxim i el tabac quedarà vetat en tots els espais públic, també bars, restaurants i establiments d'oci, que podran instal·lar una mena de gàbies com a sales de fumadors, sense servei. A falta que DA doni la cara oficialment per explicar a la ciutadania la llei que té pensada portar al Consell General, ens podem atenir a les reaccions dels responsables dels negocis, que en general es poden qualificar de bastant desfavorables. La veritat és que ha estat una sorpresa que s'hagi imposat el sector més restrictiu amb el tabac, i sembla que una vegada més l'avantprojecte que ha de ser debatut en comissió s'ha inspirat en models de l'estranger, alguns d'ells que han hagut de ser modificats posteriorment causant greus perjudicis. A Espanya l'any passat va ser un dels pitjors pel que fa al tancament de bars, un fet que s'ha volgut atribuir únicament a la crisi, mentre que Holanda ha hagut de flexibilitzar la seva normativa per evitar que els establiments més petits, regits només pel propietari, deixin d'abaixar la persiana definitivament. Partint de la premissa que ha de prevaldre el drets dels fumadors, sembla que hauria estat possible un acord entremig, sobretot en un moment econòmic com l'actual.

Per a més informació consulti l'edició en paper.