El comerç no arrenca. Aquesta mala notícia, de ser tan repetida, s'ha convertit en una anomalia normalitzada, com passa amb tants i tants sectors que han oblidat les promeses dels brots verdes per afrontar un altre any que pinta malament.

Les dades facilitades pel Departament d'Estadística són il·lustratives: l'any passat es va tancar amb 7.280 establiments inscrits al Registre de Comerç i Indústria, xifra que representa 60 establiments menys que el 2010. Per sectors d'activitat, el comerç és el més tocat i perd 55 establiments.

El que va ser el primer motor econòmic d'Andorra no arrenca malgrat l'elevat nombre d'altes (195) que no supera el de baixes (250) i arrossega un balanç negatiu des del 2007 en què només va registrar la creació neta d'un negoci. A partir del 2008, la sagnia va debilitar encara més el sector amb la pèrdua neta de 66 establiments més, i malgrat la feble recuperació del 2009, per l'excepcionalitat de la inaguració d'Illa Carlemany, el 2010 la realitat es torna a fer sentir cruelment amb un saldo de 50 botigues menys.

El comerç, especialment el de petites dimensions, està sucumbint a la crisi perquè ja no té un matalàs que esmorteeixi una crisi persistent que no només està acabant amb la resistència d'empresaris i treballadors, sinó que està qüestionant el model econòmic sense que la política i els polítics hagin estat capaços d'evitar sucumbir a poderosos interessos econòmics.

La situació és tan crua que al pobre comerciant andorrà només li queda l'esperança d'apel·lar a la generositat del nou ric que suposa el visitant rus.

Ni l'ampliació dels horaris comercials, ni l'obertura exprés dels negocis han servit per combatre el binomi que conforma menys visitants amb menys diners per comprar. No podem prescindir del turisme de masses, i es confia que l'obertura econòmica aporti un plus que ajudi a l'obertura de botigues de gama alta i de luxe que serveixin d'imant, confiant en un canvi de model turístic que necessita d'una transformació i d'altres al·licients. No es tracta d'un repte fàcil, perquè s'ha de treballar de forma esglaonada per no perdre el bo que tenim i guanyar d'allà on s'hi pot treure profit.

I els experts no expressen fórmules màgiques, ni imaginatives, es podria dir. Com la resta de països que s'abonen a la llista de destins turístics, de moment sembla que l'única via a curt termini es seguir treballant en nous mercats emissors, que veuen la crisi amb major comoditat i que encara no han acabat de descobrir el potencial turístic d'un país com Andorra, petit però gran.

Per a més informació consulti l'edició en paper.