Les manifestacions del president del consell d'administració de la CASS, Josep Delgado, han despertat una tempesta política que ha acabat amb la petició per part del PS al Govern que el cessi del càrrec. Delgado ha reiterat les paraules del seu antecessor, Josep Maria Beal, que va aconsellar als ciutadans fer plans de pensió privats de jubilació, amb la diferència que aquest darrer ho ha ver un cop ja havia abandonat el càrrec al capdavant de la parapúbica.

No es tracta de criminalitzar ningú per la seva sinceritat i per expressar una opinió que està en veu de tothom, però sí que és cert que les paraules del president de la CASS tenen un ressò molt més gran que poden crear alarmisme i por. Que la seguretat social està pràcticament a la ruïna ja és prou conegut. Sense l'aportació dels diners del Govern la branca general (de malaltia), ja no seria viable, i això que tants els polítics com els economistes situen la branca de jubilació com la gran preocupació a curt termini.

El president de la CASS va alertar que, si no es modifiquen alguns punts de la llei, els que ara tenen 50 anys no percebran «cap pensió de jubilació», i va afegir que la població ha de ser conscient de la situació de la branca de vellesa que farà que els que ara tenen 50 anys no cobrin pensió si no es fan algunes modificacions, i per això, aposta per informar bé als joves que ara comencen a cotitzar perquè puguin preveure aquesta situació estalviant o fent un pla de pensions.

Que la branca de pensions estarà en fallida més enllà del 2022 ja s'havia afirmat, i de fet són diverses les veus que propugnen als ciutadans que es cobreixin les esquenes contractant un pla de jubilació privat. El sistema està desfasat i es basa en teories del 1967, quan l'esperança de vida se situava als 71 anys, i en canvi aquesta s'ha allargat considerablement. Des del 1992 els successius governs han estat alertats que el sistema anava a la fallida. I cap Govern va tenir coratge per reaccionar.

Es pot defensar Delgado per la seva valentia d'explicar les coses com són, donar la cara i no amagar un problema que ja el tenim a sobre. També és cert, però, que en política l'estratègia de la por funciona per aconseguir que el ciutadà digereixi millor mesures que són impopulars.

En tot CASS, la cotització a la CASS és d'obligat compliment i no hi ha lliure elecció, un model que defensa tothom qui creu en la sanitat i el sistema públic. Per això les paraules de Delgado haurien d'anar acompanyades d'aclariments o d'una reacció del Govern, que tranqui·litzí aquells que estan complint amb les seves obligacions, pagant religiosament les seves quotes, a qui no se'ls pot posar interrogant sobre el seu futur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.